Cantors

Juan Carlos Asensio, director
Miguel Ángel Fernández González
Mario Fernández Pacheco
Javier de la Fuente Jarillo
Román García-Miguel Gallego
Jorge Luis Gómez Ríos
Daniel Gómez Ruiz
Luis Fernando Loro Rodríguez
Abraham Molero López
José Manuel Martín-Delgado Sánchez
Manuel Núñez Llama
Benigno Antonio Rodríguez García
Jesús María Román Ruiz del Moral

CANTO MOZÁRABE

L’església visigoda espanyola

Schola Antiqua | Juan Carlos Asensio


Durant els primers segles del cristianisme, els antics centres de poder romà van desenvolupar les seues pròpies litúrgies sense imposicions centralitzades. La diversitat litúrgica va persistir, amb Roma, Milà, Benevent, Aquileia i Ravena mantenint distàncies en cants i culte.. Malgrat l’adopció del llatí en el segle IV, la llengua comuna en les celebracions, el missatge cristià va perdurar. A Hispània, la fe cristiana es va arrelar profundament, amb bisbes contribuint a l’expansió i establiment de centres teològics. L’arribada dels visigots en el 414 va portar tensions, culminant en el regnat de Leovigildo i la conversió de Recaredo en l’III Concili de Toledo (589), marcant l’inici d’una restauració litúrgica després de l’arrianisme.

La litúrgia visigoda catòlica va experimentar una època daurada, fusionant la cultura hispanoromana i visigòtica en grans assoliments literaris i col·leccions de textos. Encara que la Reconquesta va afavorir la reinstauració del ritu, l’adopció del ritu romà-franc en unes certes regions va conduir a l’oblit del ritu hispànic. A partir del segle XI, la pressió de Roma i la consolidació de la Lex romana en 1080 van portar a l’abandó progressiu del ritu hispànic en favor del gregorià. La resistència a Toledo va permetre la continuïtat de la litúrgia hispànica en algunes parròquies.

A la fi del segle XV, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros va impulsar la revitalització del ritu hispànic a Toledo, assignant-li un lloc en la catedral. Es van realitzar edicions impreses del Missale i Breviarium, preservant la eucologia. No obstant això, la música mossàrab va enfrontar desafiaments, i la reforma musical es va reflectir en cantorals manuscrits del segle XVI que combinaven melodies de diverses fonts, algunes alienes a la tradició hispà-visigòtica original.

Des de la seua fundació en 1984 pel benedictí do Laurentino Sáenz de Buruaga (+2018) Schola Antiqua es dedica a l’estudi, investigació i interpretació de la música antiga i especialment del cant gregorià. Tots els seus components es van formar com a xiquets de cor en l’Escolania de l’Abadia de Sta. Cruz del Valle de los Caídos centrant el seu repertori en la monodia litúrgica occidental així com la polifonia de l’Ars Antiqua i Ars Nova i en les interpretacions alternatim amb orgue (Montserrat Torrent, Roberto Fresco, Andrés Cea, Óscar Candendo, Javier Artigas, José Luis González Uriol, Raúl del Toro, Bruno Forst, Jan Willem Jansen, Diego Crespo, Lucie Žáková, Juan de la Rubia…) i amb conjunts vocals i instrumentals (La Colombina, Ensemble Plus Ultra, His Majesty’s Sagbutts and Cornetts, La Grande Chapelle, Ensemble Baroque de Limoges, La Capilla Real de Madrid, Ministriles de Marsias, The English Voices, La Venexiana, Alia Musica, Orquesta Barroca de Venecia, The Tallis Scholars, Ensemble Organum, Tenebrae, Artefactum, La Madrileña, Coro Victoria, Capella Prolationum & La Danserye…). Ha actuat en nombrosos festivals a Europa, USA, Centreamèrica, Pròxim Orient i el Japó. La seua discografia inclou registres dedicats al cant mossàrab, al cant gregorià i reconstruccions històriques de polifonia dels segles XV-XIX amb les agrupacions abans esmentades. En 2012 va realitzar una sèrie de gravacions en cambra anecoica dins d’un programa d’arqueologia acústica en col·laboració amb el CSIC i el Departament d’Enginyeria Acústica del Institute of Technical Acoustics de la Universitat d’Aquisgrà per a reconstruir senyals musicals en entorn anecoic per a recrear de manera virtual el so de l’Antic Ritu Hispànic. Ha estrenat l’obra Apocalipsi del compositor Jesús Torres, i al costat del Ensemble Organum el Llibre de Leonor de José María Sánchez Verdú, i al costat del Ensemble Opus21musikplus l’obra Paharión de Konstantia Gourzi. Ha participat en l’estrena de Cuaderno Persa de Santiago Lanchares al costat del grup Artefactum. Ha participat en el Festival de Música Sacra de Bogotà i un cicle de concerts en la Capella Palatina d’Aquisgrà. En 2018 al costat de La Madrilenya i al Cor Victoria va participar en la gravació del Requiem de José de Nebra i en 2019 al costat de La Gran Chapelle ha gravat una versió completa del Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria. Amb motiu del 4t centenari de la mort del compositor Sebastián de Vivanco (†1622) ha gravat una selecció de la seua obra al costat del Ensemble Plus ultra i La Danserye. Des de 2023 forma part de Repertorium, projecte europeu per a la recuperació de músiques litúrgicament oblidades després del Concili de Trento, que comptarà amb suports d’indexació i digitalització mitjançant procediments d’Intel·ligència Artificial. Schola Antiqua no oblida la participació en les celebracions litúrgiques com a genuí context de la monodia tant gregoriana com hispànica.

Comença els seus estudis musicals l’Escolania de Santa Cruz del Valle de los Caídos que després continuarà en el Real Conservatori Superior de Música de Madrid. És col·laborador del Répertoire International des Sources Musicales. Ha publicat diferents treballs en revistes especialitzades al costat de transcripcions del Còdex de Madrid i del Còdex de Las Huelgas i una monografia sobre El Cant Gregorià per a Alianza Editorial. Col·laborador del Atêlier de Paléographie Musicale de l’Abadia de Solesmes, ha sigut professor de Musicologia en el Conservatori Superior de Música de Salamanca i en el Real Conservatori Superior de Música de Madrid. En l’actualitat és professor de Musicologia en laEscola Superior de Música de Catalunya. Des de 1996 és director de Schola Antiqua, i des de 2001 membre del Consiglio Direttivo de la Associazione Internazionale Studi di Canto Gregoriano, investigador associat del CILengua, membre del grup d’estudi Bibliopegia, editor de la revista Estudios Gregorianos, acadèmic de número de l’Acadèmia “San Dámaso” de Ciències Eclesiàstiques i membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics. Des de 2014 és director, guionista i presentador del programa de Ràdio Clàssica d’RTVE “Sicut Lluna Perfecta” dedicat al cant cristià litúrgic.