
Cantors
Juan Carlos Asensio, director
Miguel Ángel Fernández González
Mario Fernández Pacheco
Javier de la Fuente Jarillo
Román García-Miguel Gallego
Jorge Luis Gómez Ríos
Daniel Gómez Ruiz
Luis Fernando Loro Rodríguez
Abraham Molero López
José Manuel Martín-Delgado Sánchez
Manuel Núñez Llama
Benigno Antonio Rodríguez García
Jesús María Román Ruiz del Moral
Dimarts, 26 de març, 19:30 h. | L’Almodí
CANTO MOZÁRABE
L’església visigoda espanyola
Schola Antiqua | Juan Carlos Asensio
Durant els primers segles del cristianisme, els antics centres de poder romà van desenvolupar les seues pròpies litúrgies sense imposicions centralitzades. La diversitat litúrgica va persistir, amb Roma, Milà, Benevent, Aquileia i Ravena mantenint distàncies en cants i culte.. Malgrat l’adopció del llatí en el segle IV, la llengua comuna en les celebracions, el missatge cristià va perdurar. A Hispània, la fe cristiana es va arrelar profundament, amb bisbes contribuint a l’expansió i establiment de centres teològics. L’arribada dels visigots en el 414 va portar tensions, culminant en el regnat de Leovigildo i la conversió de Recaredo en l’III Concili de Toledo (589), marcant l’inici d’una restauració litúrgica després de l’arrianisme.
La litúrgia visigoda catòlica va experimentar una època daurada, fusionant la cultura hispanoromana i visigòtica en grans assoliments literaris i col·leccions de textos. Encara que la Reconquesta va afavorir la reinstauració del ritu, l’adopció del ritu romà-franc en unes certes regions va conduir a l’oblit del ritu hispànic. A partir del segle XI, la pressió de Roma i la consolidació de la Lex romana en 1080 van portar a l’abandó progressiu del ritu hispànic en favor del gregorià. La resistència a Toledo va permetre la continuïtat de la litúrgia hispànica en algunes parròquies.
A la fi del segle XV, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros va impulsar la revitalització del ritu hispànic a Toledo, assignant-li un lloc en la catedral. Es van realitzar edicions impreses del Missale i Breviarium, preservant la eucologia. No obstant això, la música mossàrab va enfrontar desafiaments, i la reforma musical es va reflectir en cantorals manuscrits del segle XVI que combinaven melodies de diverses fonts, algunes alienes a la tradició hispà-visigòtica original.