Els congressos sobre Patrimoni musical de la Corona d’Aragó

En 2019 va posar-se en marxa una iniciativa pionera de l’Associació Cultural Comes i la Fundació Cultural CdM. Es tractava de l’organització d’un congrés científic internacional biennal sobre la música a la Corona d’Aragó (S. XII-XVII), antiga entitat política i cultural els territoris de la qual actualment es troben repartits entre els estats espanyol, italià i francés. Però els objectiusd’aquesta iniciativa anaven més enllà del pur debat científic. De fet, no sols es pretenia l’avanç de la musicologia històrica sinó també animar a la reflexió sobre els camins que en l’actualitat són d’utilitat per a transmetre a altres professionals i a la societat els coneixements procedents de la investigació tot establint, per tant, un diàleg entre els diversos agents que formen part del procés integral d’adquisició i transferència del coneixement, com ara musicòlegs, historiadors, pedagogs, intèrprets o comunicadors. Els satisfactoris resultats de les tres primeres trobades han encoratjatl’organització d’aquesta quarta edició.

IV Congrés internacional El patrimoni musical de la Corona d’Aragó

La historiografia musical tradicional s’ha estructurat al voltant de dos eixos: els grans compositors i els estils musicals. El primer, canalitzat a través de les biografies, ha sigut també el més útil per arribar a tots els públics, no només per ser més comprensible a tothom, sinó també per l’empatia i l’admiració general que genera el coneixement de la vida d’una gran personalitat. D’altra banda, el segon eix, el dels estils musicals, ha sigut més una parcel·la dels especialistes.

La biografia és, com és sabut, un gènere procedent de l’Antiguitat però es va incorporar tardanament al camp musical. De fet, pot considerar-se l’obra de l’anglès John Mainwaring sobre G. F. Händel, publicada a Londres en 1760, com a primer exemple destacable del gènere en aquest camp. Des d’aleshores, els compositors foren els protagonistes pràcticament absoluts de la biografia musical fins al segle XX, quan els grans intèrprets contemporanis començaren a ser també objecte de biografies, tot i que generalment han estat en un segon pla. Però en l’àmbit que ens ocupa, la Corona d’Aragó, del segle XII a començaments del XVIII, els intèrprets han sigut completament ignorats com a protagonistes d’estudis biogràfics més enllà d’apunts puntuals.

A partir de mitjan segle XX, el renovat positivisme de l’Escola dels Annals i la seua continuadora la Nova Història, interessades en els processos i estructures socials van arraconar el gènere biogràfic,per considerar que una vida no podia explicar una estructura socioeconòmica, un sistema polític o una revolució, al temps que va promoure els estudis d’història social i de prosopografía. Però aquests corrents també varen tindre molt escàs impacte en els estudis musicològics, atès que no es van generar a penes aquests tipus de treballs sobre les col·lectivitats de músics, paral·lels als que s’escometien en altres camps de la història. Després de l’esgotament d’aquestos corrents, la postmodernitat ha revaloritzat a partir dels anys 70 la biografia com a gènere per la seua capacitat per a posar en relleu la individualitat de la persona i dels esdeveniments singulars i irrepetibles com a mostra paradigmàtica de la pluralitat i complexitat d’un món competitiu i individualista. Així mateix, el recent corrent metodològic de la història de la música anomenat Musicologia Urbana ha animat a la producció d’estudis sobre el col·lectius de músics, especialment l’associacionisme musical independent i els col·lectius de músics laics, que s’han afegit als tradicionals treballs sobre les institucions religioses i les capelles cortesanes els quals, d’alguna manera posaven ja en el mapa els conjunts de músics al servei d’aquestes institucions, tot i que no solien abordar aspectes socials.

Per tant, aquesta major apertura metodològica actual convida a dedicar un congrés als músics, terme entès en el sentit més ampli del seu significat actual, on puguen tindre cabuda estudis amb diversos enfocaments i objectius.

El IV Congrés Internacional El patrimoni musical de la Corona d’Aragó, que se celebrarà a València del 27 al 29 de març de 2025, estarà dedicat als músics, artífexs del patrimoni musical com a protagonistes de la creació o la interpretació de la música, i estarà obert a estudis plantejats des de la individualitat o des de la col·lectivitat a través de qualsevol plantejament metodològic com ara el biogràfic, socioeconòmic, prosopogràfic, institucional o associacionista.

Dirigeixen: Rosa Isusi-Fagoaga i Francesc Villanueva Serrano
Organitzen: Associació Cultural Comes i Fundació Cultural CdM