Ensemble Alfonsí

Dimarts, 9 juny 2026

19:30h. Xerrada amb els artistes

20:30h. Concert


Entrades



Este programa, titulat “Santa Maria: Espejo de Virtud”, naix amb el propòsit d’aprofundir en la relació simbòlica i espiritual entre la figura de la Verge Maria i les tres virtuts teologals —fe, esperança i caritat—, prenent com a eix el ric repertori del cançoner marià medieval d’Alfons X el Savi. A través d’esta proposta, se busca no només interpretar estes composicions des d’un punt de vista musical, sinó també desentranyar la seua dimensió teològica i devocional.
Les Cantigues de Santa Maria, compostes en el segle XIII, constituïxen un dels testimonis més valuosos de la lírica medieval europea. Escrites en galaicoportugués i acompanyades de notació musical, estes peces no es limiten a narrar miracles atribuïts a la Verge, sinó que també funcionen com a autèntics actes de lloança i meditació. En elles se percep una profunda sensibilitat religiosa que connecta amb les preocupacions espirituals del seu temps, on Maria apareix com a mediadora, protectora i model de virtut.
Dins d’este marc, el programa proposa un recorregut que posa en diàleg algunes d’estes cantigues amb les virtuts teologals: la fe, entesa com a confiança absoluta en la intercessió divina; l’esperança, reflectida en els relats de salvació i auxili marià; i la caritat, visible en els gestos de misericòrdia i amor que la Verge dispensa als fidels. D’esta manera, la figura de Santa Maria es presenta com un autèntic “mirall de virtut”, en el qual el creient medieval —i també l’oient contemporani— pot reconéixer-se i inspirar-se.

Eduard Navarro: llaüt, guiterna, gaita, xirimia i xalomó.
César Carazo: cant i viola de braç.
Jota Martínez: percussions, cítoles, llaüts, violes de roda, cant i direcció.


JOTA MARTÍNEZ

Jota Martínez és especialista en molt diversos instruments medievals. L’any 2000 comença la tasca de documentar, estudiar i reconstruir estos instruments i, en l’actualitat, atresora una col·lecció de quasi 200 rèpliques d’instruments medievals. La revista Melómano l’ha definit com l’“arqueòleg de la música medieval”.
Ha col·laborat amb diversos grups de música antiga i d’arrel de tota la Península, tant en gravacions com en concerts en directe. Per a compartir els resultats dels seus estudis i les seues propostes d’arqueologia experimental aplicada, ha autopublicat diversos treballs discogràfics i dos llibres: en 2017, Instrumentos de la tradición medieval española; en 2019, Instrumentos para loar a Santa María, amb l’Ensemble Alfonsí creat i dirigit per ell; i en 2022, Instrumentarium musical alfonsí.
Els seus treballs han rebut molt bones crítiques del sector i els reconeixements i premis de l’Institut Valencià de Cultura, Fundació SGAE, GEMA (Asociación de grupos españoles de música antigua) i REMA (Xarxa Europea de Música Antiga). És destacable la seua tasca didàctica i com a conferenciant per a popularitzar la música i els instruments medievals. Dirigix els seus propis ensembles en els quals presenta les seues propostes d’arqueologia musical pràctica en directe, és coordinador de l’acadèmia del CIMMedieval i assessor de projectes.

CESAR CARAZO

Natural de Badajoz, inicià els seus estudis musicals a la seua ciutat i es va especialitzar en cant a Madrid i Sant Llorenç de l’Escorial. Es va formar amb destacats mestres en música barroca i va perfeccionar la seua tècnica vocal amb Isabel Álvarez.
Entre 1983 i 2000, va ser membre del grup Neocantes, dedicat a la música renaixentista i barroca espanyola. Des de 1993, col·labora amb el Grup de Música Antiga d’Eduardo Paniagua, especialitzant-se en música medieval espanyola. Va fundar el Quarteto de Urueña el 1999 i el grup Carmina Terrarum el 2018. Ha treballat amb nombrosos conjunts de música antiga i ha participat en muntatges d’òperes i oratoris.
Compta amb una àmplia discografia amb reconeguts grups musicals i va dirigir el Cor Municipal de Bonares (2016-2019). Ha sigut professor de cant en diverses acadèmies i actualment ensenya a l’Escola Musicry de Jerez de la Frontera i en cursos de cant medieval a Urueña.

EDUARD NAVARRO

IInfluenciat per la música tradicional des de la infantesa i des de molt jove, va estudiar llaüt i mandolina amb diferents rondalles populars, violí al Conservatori Professional de València i dolçaina. Autodidacta en múltiples instruments, tant de vent com de corda, compta amb una llarga trajectòria com a professor de dolçaina. Inicialment, va col·laborar amb diverses formacions dedicades a la restauració i recuperació de la música tradicional valenciana. Posteriorment, va crear i col·laborar amb grups de l’escena folk, músiques tradicionals, ètniques i de música històrica, on, a més de músic, s’encarrega dels arranjaments musicals. Ha gravat més de 40 discos i realitzat gires per més de 16 països. Algunes de les agrupacions amb què col·labora són L’ham de foc, Mara Aranda i Solatge, Miquel Gil, Capella de Ministrers, Al Tall, Apa, Ensemble Pelegrí, Sephardic Legacy o Krama. Actualment, és professor de dolçaina tradicional a l’Escola La Unió de Llíria, a l’Escola de Dolçaina, Tabal i Cant d’Estil de Paterna, director de la Colla Gatzara d’aquesta mateixa escola, així com professor de corda polsada tradicional en la rondalla del grup de danses de Manises i professor de gaita i tarota a Paterna i a l’Escola de Música Tradicional de Muro.