Maria Bertomeu Soria. Veu
Darío González. Guitarra acústica

Fer bellesa del dolor
“Cantava per curar tota la seua agonia”. Amb la transparència d’un sol vers, la Maria explicita el nus argumental d’un disc on, prenent impuls de l’EP precedent, es capbussa en la foscor dels abismes personals per sorAr-ne enforAda i purificada.
Robina és una immersió a pulmó obert en les profunditats més tèrboles i inquietants del trencament emocional. Un atzarós exercici de replegament interior, ordenació del dolor i provisió d’autocures, vehiculat mitjançant un bellíssim grapat de cançons en carn viva que ens guien per un iAnerari de caiguda, enfonsament i reconstrucció. Són cançons que de vegades s’abracen a la terra i es nodreixen de memòria anAga, amb uns fandangos serpentejants —on es reconeixen els trets familiars del fandango del Ao Mario i de Cofrents— i una escomesa per la de l’u que talla l’alè. D’altres, en canvi, s’enlairen amb verAginosa ingravidesa mentre l’entramat electrònic que les acompanya s’esvera en el contrapès. Sobta la naturalitat amb què s’hi bescanvien ales i arrels mentre el color roig —el roig d’aquest robí en femení que Atula el treball— s’ensenyoreix de les metàfores i tenyeix l’omnipresent imatgeria religiosa — adoració, consagració, Verge Maria— d’amargor, consol i autoafirmació. I encara impressiona més com es trasmuda la veu de la protagonista —col·locació, dinàmica, color— a mesura que avança en el procés de sanació, com recorre la pràcAca totalitat del seu arc expressiu al llarg de la catarsi senAmental, com transita de la fragilitat i el defalliment cap a una enteresa i determinació encara vulnerables però armades amb una asserAvitat guanyadora pel miracle guaridor de la cançó. “Fes del teu dolor un arpa”, escrivia Kostas Karyotakis. Potser no hi ha en la música contemporània resposta més fidel ni més commovedora a l’encomi del poeta grec que aquesta Robina engendrada des de la pena, la resiliència i una rara i vivíssima sensibilitat. (Josep Vicent Frechina)

PROGRAMA
Ruptura
Qui s’ha inventat l’amor?
Estupor
Perla

Buit l’U de plorar
Deliqui
La meua Maria Rita
Consagració

L’enamorament, fandangos
Adoració a Robina
Havanera papallones
Perdona Maria