La pràctica musical

València, del 7 al 10 d’abril de 2027

Els congressos sobre Patrimoni Musical de la Corona d’Aragó

L’any 2019 va iniciar el seu camí una iniciativa pionera de l’Associació Cultural Comes i la Fundació Cultural Capella de Ministrers (CdM), amb la col·laboració de la Universitat de València i altres institucions. Es tractava d’un congrés científic internacional sobre la música a la Corona d’Aragó (segles XII-XVII), antiga entitat política i cultural els territoris de la qual es troben actualment repartits entre els estats espanyol, italià i francés. No obstant això, els objectius d’aquesta iniciativa anaven més enllà del debat estrictament científic. De fet, no sols es pretenia afavorir l’avanç de la musicologia històrica, sinó també impulsar la transferència del coneixement i fomentar la reflexió sobre la necessitat que el coneixement generat fora utilitzat per altres professionals i resultara útil per a la societat. Així mateix, aquest congrés pretén establir un diàleg entre musicòlegs, historiadors, educadors, intèrprets i comunicadors. Els excel·lents resultats d’aquesta trobada van encoratjar la celebració de noves edicions amb una periodicitat biennal, que han abordat qüestions com ara el patronatge cortesà, l’art instrumental o els músics en el seu context, algunes de les quals han fet possible la publicació posterior de monografies.

V Congrés Internacional El patrimoni musical de la Corona d’Aragó

Després d’un IV congrés dedicat als músics, l’element humà protagonista de la creació o la interpretació de la música, el present congrés se centrarà en la pràctica musical, entesa en el seu sentit més ampli.

Des de l’edat mitjana, la teoria musical va articular dos dominis epistemològics diferenciats: la música especulativa i la música pràctica. Mentre que la primera s’ocupava principalment dels fonaments acústics des d’un punt de vista matemàtic, la música pràctica comprenia els aspectes notacionals i compositius necessaris per a la creació i la interpretació musical. La seua triple divisió en cant pla, contrapunt i cant d’orgue va constituir la base de l’educació musical fins, almenys, al segle XVIII. A la Corona d’Aragó es van produir nombrosos tractats que contemplaven, d’aquesta manera, la pràctica musical des de la mateixa teoria. Entre aquests destaquen els de Guillem de Podio, Francisco Tovar, Andrés Lorente i Pablo Nassarre.

D’altra banda, l’objecte de la pràctica musical és, òbviament, la mateixa obra musical, transmesa en un suport físic que constitueix la font. A la Corona d’Aragó es va produir una gran quantitat d’obres musicals, especialment en l’àmbit eclesiàstic. Les seues catedrals i altres centres religiosos van promoure la seua composició i, encara hui, custodien abundants fonts musicals de cant pla i polifonia. Una petita part ha estat editada en notació moderna per a posar-la a l’abast dels intèrprets i estudiosos actuals, encara que continua representant un percentatge mínim del material conservat en aquests centres.

Modernament, amb l’expressió «pràctiques musicals» es pot entendre aquell conjunt d’aspectes contextuals de la interpretació i la composició, que poden abastar els recursos humans i els instruments implicats en les interpretacions, la ubicació espacial dels músics o la localització litúrgica de les obres, les pràctiques no escrites i/o improvisatòries, així com les tècniques compositives.

El present congrés inclourà ponències al voltant d’aquest ampli ventall de qüestions, distribuïdes en diverses sessions sobre eixos temàtics d’investigació, transferència, educació i difusió. Així mateix, el congrés inclourà la presentació del llibre L’art instrumental a la Corona d’Aragó, que recull les aportacions del III congrés, així com una visita a l’arxiu i a l’orgue de la catedral de València.