El patrimoni musical de la Corona d'Aragó

En 2019 va posar-se en marxa una iniciativa pionera de l’Associació Cultural Comes i la Fundació Cultural CdM. Es tractava d'un congrés científic internacional sobre la música a la Corona d'Aragó (S. XII-XVII), antiga entitat política i cultural els territoris de la qual actualment es troben repartits entre els estats espanyol, italià i francés. No obstant això, els objectius d'aquesta iniciativa anaven més enllà del pur debat científic. De fet, no sols es pretenia l’avanç de la musicologia històrica sinó també animar a la reflexió sobre els camins que en l'actualitat són d'utilitat per a transmetre a altres professionals i a la societat els coneixements procedents de la investigació establint, per tant, un diàleg entre els diversos agents que formen part del procés integral d'adquisició i transferència del coneixement, com ara musicòlegs, historiadors, pedagogs, intèrprets o comunicadors. Els satisfactoris resultats d'aquesta primera trobada van encoratjar l'organització d'una segona edició, que es va celebrar el 28 i el 30 de gener de 2021, a la qual el pròxim any 2023 seguirà la present tercera edició.

Des que l’ésser humà començà a expressarse a través de la música, els instruments han estat presents al costat del cant. Tot i això, l’atenció de la musicologia en el període que va des dels inicis de la polifonia escrita fins al segle XVII, coincident aproximadament amb l’existència de la Corona d’Aragó, s’ha centrat en la música vocal. Es cert que la major part de les fonts que han arribat a nosaltres d’aquella època pertanyen a aquest tipus de música, almenys nominalment, però també ho és que en aquest àmbit político i cultural es produïren algunes de les obres pràctiques i teòriques més influents, en algun cas fins i tot a nivell europeu, relacionades amb els instruments. D’això, són testimonis noms com ara els de Lluís del Milà, Joan Carles Amat, Pablo Bruna, Joan Cabanilles, Gaspar Sanz, Francisco Guerau o Pablo Nassarre. Tampoc no pot oblidar-se que en els seus regnes es produïren novetats organològiques decisives, especialment en les violes i orgues, que condicionaren la seua evolució posterior. Pero, més enllà de la notació musical, dels tractats o dels mateixos instruments conservats, l’activitat instrumental del passat es pot rastrejar des del punt de vista cultural a través dels arxius administratius, de la literatura de memòries i de ficció o de la iconografia. Aquestes altres fonts ens ofereixen diverses interessants perspectives, gran parte de les quals encara hui molt poc explorades, amb capacitat de mostrar com la pràctica instrumental s’integrava en qualsevol expressió musical de la societat —religiosa, civil, cortesana, popular o domèstica— així com les implicacions i significats que comportava la seua presència.

El III Congrés Internacional El patrimoni musical de la Corona d’Aragó, que se celebrarà a València del 23 al 25 de març de 2023, es dedicarà a l’activitat instrumental en el sentit més ampli. Amb aquest objectiu, comptarà, d’una banda, amb la presència de nombrosos ponents especialistes les intervencions dels quals s’agruparan en diversos eixos temàtics: contextos interpretatius, fonts i repertori, construcció i organologia, i iconografia. Continuant amb la tradicional atenció d’aquests congressos a la transferència del coneixement i a l’educació, se celebrarà una sessió dedicada a la museística instrumental, així com dues taules redones sobre l’educació i la difusió, respectivament. Finalment, també tindran lloc en el congrés les comunicacions de tema lliure que permeten als investigadors que ho desitgen presentar els resultats del seu treball. A més de les activitats acadèmiques, en el marc del congrés s’oferiran concerts i una visita d’interés musical.