CURRÍCULA PONENTS
Dijous, 23 de març de 2023
SESSIÓ 1. ORGANOLOGIA I CONSTRUCCIÓ
10:00. Cristina Bordas Ibáñez. Los artífices de instrumentos musicales: técnica, ingenio y fama.
Catedràtica emèrita de Musicologia en la UCM. Doctora per la Universitat de Valladolid (2005) amb la tesi titulada La producción y el comercio de instrumentos musicales en Madrid, 1770-1870. Els seus escrits i projectes de recerca s'orienten cap a l'estudi i difusió del patrimoni musical i en particular cap als instruments musicals i la iconografia musical. Ha estat comissària de diverses exposicions nacionals i internacionals sobre música i instruments. Entre els seus escrits destaquen els catàlegs Instrumentos musicales en colecciones españolas (2 vols. Madrid: INAEM/ICCMU, 1999 y 2001). Des de 2005 dirigeix el Grup de recerca i els cursos anuals sobre iconografia i organologia de la UCM (www.imagenesmusica.es). És sòcia fundadora de la Sociedad de la Vihuela i de l'Associació Instrumenta. En 2018 va rebre el premi d'honor de l'associació GEMA, al costat de Pedro i Nuria Llopis, pels seus treballs sobre les arpes històriques.
10:30. Josep Borràs. Els instruments conservats de vent fusta a la Corona d'Aragó. Una aproximació performativa.
Fagotista i musicòleg. Nascut a Terrassa és titulat superior de fagot pels conservatoris de Barcelona i Basilea (Musik Akademie i Schola Cantorum) i doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria professional abraça l’activitat concertística, docent i d’investigació. Va ser fagot solista en la prestigiosa Orquestra de Cambra Teatre Lliure i forma part dels conjunts Hesperion XXI i Le Concert des Nations i col·labora regularment com a fagotista amb diversos grups europeus com l’Ensemble Zefiro, la Chapelle Royal, Concentus Musicus Wien o Los Ministriles de Marsias. És professor del Departament de Música Antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya, on va ser Director del 2008 al 2018 i del conservatori de Badalona, i ha estat també professor en la Schola Cantorum de Basilea del 2004 al 2018. El seu àmbit de recerca es centra en l’estudi dels instruments de vent hispànics i el moviment de la música antiga en aquest àmbit geogràfic. Ha realitzat nombroses publicacions i enregistraments discogràfics. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
11:00. Javier Martínez González. Hechuras y usos musicales de laúdes y vihuelas en la Corona de Aragón.
Doctor en Història de l'Art, violer professional especialitzat en la recerca i construcció d'instruments de corda polsada i fregada tardogòtics, renaixentistes i barrocs. Dirigeix la Escuela de Violeros de Zaragoza, que va aconseguir el reconeixement com a BIC immaterial, per part del Govern d'Aragó, Legado de la Violería Aragonesa. L'escola ha obtingut altres reconeixements i premis per la seva activitat docent i investigadora; els últims, el primer premi de la Sociedad Filarmónica de Zaragoza (2021), o el Premio Nacional de Artesanía en la modalitat d'entitats privades (2022). Ha participat en projectes europeus d'Europa Creativa (2018-2020) i Erasmus plus (Delyramus, 2020-2022). En l'actualitat està treballant en el desenvolupament de la Red Iberoamericana de Escuelas de Violería entorn de la recerca i l'ensenyament de la construcció d'instruments d'origen ibèric, al costat de similars projectes pedagògics de Portugal, Mèxic, Colòmbia, Hondures, el Brasil, Xile i l'Argentina.
11:30. Fernando Marín Corbí. La vihuela de arco, un instrumento con voz.
Prestigiós violagambista i cellista d'Alacant, doctor en musicologia i especialista en instruments històrics d'arc antics. Va estudiar a Praga, Colònia i Brussel·les. Forma el duo Cantar alla Viola en 2004. Ha gravat 5 CD’s a solo: eVIOLution, sCORDAtura, The Art of the Vihuela de Arco, Magia Consoni et Dissoni i Cello’s inside. Actualment dissenya i construeix els seus propis instruments històrics i produeix i supervisa els seus propis enregistraments discogràfics. Col·labora regularment amb Capella de Ministrers i Carles Magraner en concerts i enregistraments. Ha publicat articles sobre retòrica musical, improvisació, cordes de budell i interpretació en la música antiga en revistes de musicologia. En 2017 va guanyar una beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA amb el projecte: Recuperación de las vihuelas de arco renacentistas y su interpretación musical. Des de 2003 és professor de Viola de gamba en el Conservatori Professional de Música de Saragossa.
12:30. Francesco Nocerino. Instrumentos de tecla en Nápoles durante el período aragonés.
Musicòleg i organòleg napolità. A més de la seva activitat docent, s'ha dedicat intensivament a la recerca d'arxiu sobre la història dels instruments musicals i els seus fabricants. Així mateix, ha treballat amb música inèdita dels segles XVI al XVIII i ha estat comissari d'exposicions sobre música antiga i instruments musicals. Els resultats del seu treball de recerca s'han publicat en nombrosos articles, assajos i actes de congressos internacionals sobre història, iconografia, tecnologia i pràctica dels instruments musicals.
13:00. Pablo Márquez Caraballo. Los órganos de la Catedral de Valencia durante los siglos XVI y XVII.
Organista de la Catedral de València i catedràtic de clavecí del Conservatori Superior de Música de Castelló. Va cursar els estudis d'orgue, clavecí, música antiga i composició en els conservatoris de València, Toulose, Amsterdam i la Haia. És doctor en història per la Universitat de València amb la seva tesi Los órganos de la Catedral de Valencia durante los siglos XVI-XXI. Historia y evolución. Com a investigador i assessor ha participat en diverses restauracions d'instruments històrics. Actualment combina la docència i la recerca amb una intensa activitat com a concertista internacional.
13:30. Inmaculada Sanchis Devís. El címbol com a denominació genèrica d’una tipologia instrumental.
Professora Superior de les especialitats de Piano i de Clavicèmbal en el Conservatori Superior de Música de València. Becada pel IVAECM s'especialitza en Clavicèmbal a Amsterdam, la Haia i Vicenza. Experiència musical com repertorista de cant i continuista en grups de Música de cambra i orquestra de corda. Actualment exerceix la docència com a Professora de Piano en el Conservatori Professional de Música de València. És Doctora en Història de l'Art per la Universitat de València amb la tesi Un oficio artístico: los violers de la ciudad de Valencia en el siglo XVI. És llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de València. Posseeix una formació interdisciplinària que inclou la participació en diversos projectes, com ara Tots músics, tots diferents, per a l'estudi integrat de l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE). Ha estat coordinadora del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa (PIIE) Fet per dones (2017-2019). També forma part del projecte europeu Erasmus+ Women’s Legacy: Our Cultural Heritage for Equity.
SESIÓN 2. ICONOGRAFÍA
16:15. Francesc Vicens Vidal. Els Àngels Músics de Nostra Dona de la Seu. Una re-visió de la iconografia musical gòtica de la catedral de Mallorca.
Nascut a Palma en 1977. És doctor en Història de l’Art (programa de musicologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va completar la seva formació a la Universitat de Bologna (DAMS) i va fer una estada a Nova York (Graduate Center, CUNY). La seva tesi tractà la iconografia musical medieval en l’àmbit hispànic. Des d’aleshores ha estudiat els instruments musicals de la catedral de Mallorca i el Cant de la Sibil·la. Ha publicat diverses monografies i articles en revistes especialitzades –I Cantaven un Càntic Nou... Els Ancians músics de l’Apocalipsi a l’art romànic hispànic (2010), La música de la lloança en el retaule major gòtic de la Seu (2017) o La Sibil·la després de la UNESCO. De patrimoni immaterial a la reafirmació de la identitat (2022). Actualment és professor investigador de l’àrea de didàctica de l’expressió musical de la Universitat de les Illes Balears.
16:45. Carmen M. Zavala Arnal. La influencia árabe en la iconografía musical del arte medieval cristiano en la Corona de Aragón (Ca. 1250 – Ca. 1450): Nuevas perspectivas musicológicas y educativas.
Professora en el Departament d'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universidad de Zaragoza. Va realitzar estudis en el Conservatorio Superior de Música de Aragón i d'Història de l'Art en la Universidad de Zaragoza. És Doctora cum laude per la Universidad de Zaragoza amb una tesi doctoral dedicada a l'estudi de la iconografia musical en la pintura gòtica aragonesa. Posteriorment, va realitzar el Màster en Investigación Musical en la VIU. És membre del grup de recerca consolidat “Observatorio Aragonés de Arte en la Esfera Pública” (Govern d'Aragó) i de l'Instituto Universitario de Investigación en Patrimonio y Humanidades de la Universidad de Zaragoza. És, a més, membre de la Sociedad Española de Musicología y de la Sociedad para la Educación Musical en el Estado Español. Ha publicat diversos articles científics i capítols de llibre sobre musicologia i educació musical en revistes indexades, i ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals.
Divendres, 24 de març de 2023
SESSIÓ 3. EDUCACIÓ, TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT I DIFUSIÓ.
Museus d'instruments.
10:15. Marisa Ruiz Magaldi. Cítares de taula, caixes de música. La col·lecció de saltiris del Museu de la Música de Barcelona.
Cap de Col·leccions i Documentació del Museu de la Música des del 2015. És llicenciada en Química per la Universitat de Girona, graduada en Musicologia per l’Escola Superior de Música de Catalunya i Màster Interuniversitari en Edició per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en el sector editorial, l’educació, la recerca i la docència. Ha dut a terme treballs de recerca sobre la música en la Guerra Civil Espanyola (2009) i sobre la versió barcelonina de Così fan tutte de W. A. Mozart (2011), i és co-autora del Catàleg complet de l’obra de Juli Garreta (2015). Ha investigat i publicat articles sobre la col·leccionista Orsina Baget i l’origen de les col·leccions del Museu de la Música. Imparteix docència al Máster en Patrimonio Musical de la Universidad Internacional de Andalucía. És membre del CIMCIM (Comitè Internacional de Museus i Col·leccions d’Instruments Musicals) i del Thesaurus Working Group de MIMO (Musical Instrument Museums Online).
10:45. Luigi Sisto. Capolavori del Seicento italiano nelle collezioni di strumenti musicali del Conservatorio di musica di Napoli (Obres mestres del segle XVII italià a les col·leccions d'instruments musicals del Conservatori de Música de Nàpols)
Violista i Doctor en Història de la Música, centra l'interès de les seues recerques en la Història de la Música en la Nàpols espanyola i l'Organologia. Ha dedicat gran part de les seues publicacions a aquestes àrees, que s'han editat en mitjans com ara Olschki, LIM, Brepols, Indiana University Press, Pavia University Press, el Istituto Italià di Studi Gesualdiani, Istituto Italià per la Storia della Musica, Dizionario Biografico degli Italiani del Istituto dell'Enciclopèdia Italiana Giovanni Treccani i per al Lexikon der Music des Barock publicat per Laaber-Verlag.
És professor d'història de la música en el Conservatorio di musica di Avellino i conservador de les col·leccions del museu del Conservatorio di musica San Pietro a Majella di Napoli.
SESIÓN 4. CONTEXTOS INSTRUMENTALES
16:00. Tess Knighton. Barcelona sonora: los instrumentos de tecla en espacios domésticos en el siglo XVI.
Professora de Recerca de ICREA afiliada a la Universitat Autònoma de Barcelona i Fellow emèrita de Clare College, Cambridge. És directora (amb Helen Deeming) de la sèrie Studies in Medieval and Renaissance Music de The Boydell Press i, durant més de quinze anys fou directora de la revista Early Music. La seua recerca se centra en la vida i cultura musical espanyola en els àmbits de la cort i de la ciutat, i ha publicat nombrosos sobre el tema. Recentment s'han publicat: Companion to Music in the Time of the Catholic Monarchs (Brill, 2017), La música de Juan de Anchieta (amb Kenneth Kreitner) (Routledge, 2019), Hearing the City in Early Modern Europe (con Ascensión Mazuela-Anguita) (Brepols, 2018), El Cardenal Cisneros: música, mecenazgo cultural y liturgia (con José María Domínguez) (UAB, 2022) i en preparació, Listening to Confraternities: Spaces for Performance, Patronage and Urban Musical Experience (Brill).
16:30. Ascensión Mazuela-Anguita. Mujeres y práctica instrumental en la Corona de Aragón a inicios de la Edad Moderna.
Professora Titular del Departament d'Història i Ciències de la Música de la Universitat de Granada. Va realitzar un Màster (Advanced Musical Studies) en el Royal Holloway, University of London (2010), i la seua tesi doctoral a la Universitat de Barcelona (2012; Premi Extraordinari de Doctorat). Va treballar com a investigadora postdoctoral en la Institució Milá i Fontanals (CSIC) de Barcelona i com a professora en les universitats de Barcelona, Salamanca i Internacional de La Rioja. Va rebre, entre altres premis, el “Early Music’s 2012 J. M. Thomson Prize, awarded to the best article in that year by an early career scholar” (article premiat: “Women as dedicatees of arts de cant in the early modern Iberian world”) i el Premi de Musicologia de la SEdeM 2013 (treball premiat: Arts de cant en el món ibèric renaixentista), i va obtenir la “Jon B. Lovelace Fellowship for the Study of the Alan Lomax Collection” (2017) de la Library of Congress (EUA), de la qual va resultar la seua monografia més recent titulada Alan Lomax i Jeanette Bell a Espanya (1952-1953): els enregistraments de música folklòrica (CSIC, 2021). Des de 2017 és adjunta a la direcció del Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza.
17:00. María José Iglesias Pastén. Una reflexión en torno al contexto interpretativo: el perfil del ministril en Valencia en el siglo XVII.
Nascuda a València en 1978. És Doctora en Història de l'Art per la Universitat de València (2020), Professora Superior de Piano pel Conservatori Superior de Música de València (2004) i Professora Consultora de la Universitat Internacional de València (2022). Ha compaginat la seua labor de docent amb altres activitats: investigadora en l'Arxiu del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València (2008-2009) i becària de col·laboració en el Departament de Geografia i Història de la Universitat de València (2010), així com coordinadora del Cicle de Conferències La música i els seus contextos en el Centre Cultural de Massamagrell (2009-2016). Ha participat, així mateix, en congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos articles científics dedicats a l'estudi del paisatge sonor a la València del Barroc. Ha rebut el Premi Humanisme i Il·lustració 2021 organitzat pel Reial Col·legi de Corpus Christi de València per la seua obra Práctica y cultura musical en Valencia en el siglo XVII.
18:00. Raül Sanchis Francés. La joglaria a Tortosa i el seu antic bisbat.
Posseeix una formació interdisciplinària de base científica, tecnològica i musical. El 2019 es va doctorar en Estudis Humanístics per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha impartit docència, principalment, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2014, és investigador col·laborador dels grups internacionals de recerca ICONODANSA i LAiREM (URV) i, més recentment, del grup de treball “Biografies marginals” de la Universitat de València. És autor i editor de diversos llibres i articles en revistes internacionals especialitzades i divulgatives. Ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals. Ha dirigit i coordinat trobades, congressos, espectacles i exposicions internacionals sobre dansa, música i teatralitat festives. Forma part de l’equip de redacció de l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut diversos guardons i ajuts per a la recerca, d’entre els quals destaquen un accèssit al V Premi Rafael Tudó (2018), la XXIV Beca d’Investigació Pepita Martí de Duran (2018) i el 35é Premi Valeri Serra i Boldú (2020). Actualment, els seus estudis giren al voltant de l’alteritat festiva, la presència de personatges marginals en la dansa i el teatre de caire popular, la lírica antiga, la historiografia medieval i moderna, la història de les mentalitats i l’anàlisi i l’edició de fonts coreomusicals.
18:30. Stefano Cingolani, Anna Fernàndez-Clot, Carles Vela Aulesa. Música i joglars a les corts de Jaume II i Alfons III: aportacions del projecte MiMus.
Stefano Cingolani, Investigador en el marc del projecte Ioculator seu mimus. Performing music and poetry in medieval Iberia (European Research Council, No. 772762). Un dels seus temes d’investigació és la música medieval, sobretot en els espais cortesans en què aquesta era practicada i la relació dels músics amb els monarques o altres membres de la Casa reial. A part, s’ha dedicat a la recerca d’arxiu, amb diverses publicacions, les cròniques medievals catalanes, els rituals funeraris, la constitució del poder dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó i les formulacions escrites amb què aquest es difon i és celebrat.
Anna Fernàndez-Clot es llicenciada en Filologia Catalana (2010) i doctora en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona (2017). És membre del Centre de Documentació Ramon Llull i del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana. Ha participat en diversos projectes d’humanitats digitals i s’ha ocupat de l’edició de textos catalans medievals i, especialment, de l’estudi i l’edició de les obres en vers de Ramon Llull. Actualment forma part del projecte europeu MiMus, dirigit per Anna Alberni. En el marc d’aquest projecte coordina la digitalització de documents d’arxiu i el desenvolupament de la MiMus DB; la seua recerca se centra en l’estudi de la imatge dels joglars i de la música transmesa per la literatura.
Carles Vela Aulesa, Doctor en història medieval per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Euro-Àrabs per la Universitat de Girona. Investigador a la UB dins del projecte Ioculator seu mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia (European Research Council) i director del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d’Aragó, juntament amb Antoni Riera. La seua recerca està centrada en història de la Corona d’Aragó a la baixa edat mitjana, àmbit en què ha tocat temes bastant diversos: les relacions socials, familiars i professionals en l’entorn urbà, els testaments, el dret municipal, l’assistència hospitalària, les relacions diplomàtiques internacionals, el comerç al detall i el crèdit al consum, etc.
Dissabte, 25 de març de 2023
SESSIÓ 5. FONTS I REPERTORI
09:00. Francesc Villanueva Serrano. Guitarra española de cinco órdenes de Joan Carles Amat: una còpia d’una edició perduda?
Doctor en Música per la Universitat Politècnica de València en 2016 amb premi extraordinari, Llicenciat en Història i Ciències de la Música y professor en Música. Ha investigat i publicat treballs sobre diverses qüestions relacionades amb música durant els segles XV a XVII a la península ibèrica, i especialment a Valencia, en les principals revistes especialitzades espanyoles –com ara Anuario Musical, Revista de Musicología, Nassarre, Revista Catalana de Musicología, Cuadernos de Investigación musical, Hispanica Lyra-, així com en les europees Early Music, Rivista Italiana di Musicologia o The Organ Yearbook. El seu llibre A la honor e mostrar stado. La música en la corte de Juan II de Aragón cobre un buit historiogràfic en l’actividad musical dels últims reis d’Aragó. Així mateix, ha coordinat altres dos llibres col·lectius. Col·labora en el projecte nacional I+D+i HISPAMUS de la Universitat d’Alacant sobre transcripció automàtica de notació musical a través de la imatge.
09:30. John Griffiths. La vihuela en las cortes, casas y calles de Aragón.
Conegut investigador de la música i cultura renaixentista, especialment per a viola de mà, llaüt i guitarra, dels quals també és concertista. Reconegut pel seu treball sobre la viola de mà i la música espanyola, la seua activitat abasta amplis àmbits musicològics com la música urbana, pedagogia històrica, organologia, notació, impremta musical, anàlisi i crítica. En l'actualitat exerceix com a investigador en la Universitat de Melbourne i Centre d'Estudis Superiors del Renaixement de Tours, havent estat anteriorment catedràtic de Musicologia en les universitats de Melbourne, Monash i la Complutense de Madrid. Es vicepresident de la International Musicological Society, director de la Journal of the Lute Society of America, coordinador de la comissió "Tablature in Western Music" de la IMS, acadèmic de la Australian Academy of the Humanities, i condecorat pels governs d'Espanya i Austràlia per la seua contribució a la cultura.
10:00. Mireya Royo Conesa. Más allá del bajón y el órgano: intervención y acompañamiento instrumental en el repertorio litúrgico policoral del siglo XVII.
Investigadora independent. Formada musicalment en el Conservatoire Héctor Berlioz de París i en la Royal Academy of Music de Londres, és també doctora en musicologia per la Universitat d'Oviedo. S'interessa per l'estudi de la música polifònica i els seus intèrprets en l'entorn religiós, tant en llatí com en romanç, així com els canvis efectuats a partir del Concili de Trento en les manifestacions devocionals, la seua repercussió en la pràctica musical i el seu repertori. Ha publicat articles en Early Music, Quaderns de Música Iberoamericana, Revista Catalana de Musicologia i Nassarre, Revista Aragonesa de Musicologia, i ha participat també en els textos col·lectius Paisagens sonoras urbanas: História, Memória e Património y La Música de la Corona d’Aragó: Investigació, Transferència i Educació, vol. 1.
10:30. Miguel Bernal Ripoll. Relaciones temáticas entre pasiones polifónicas de la Corona de Aragón y tientos para órgano de Cabanilles.
Nascut a Alacant, va estudiar piano, orgue, clavecí i continu i composició en els Conservatoris Superiors d'Alacant (Mª José Carrillo, Ana Guijarro, José Peris Lacasa, Adolfo Gutiérrez Viejo), Sant Sebastià (Tomás Aragüés, Esteban Elizondo), CNSM de Lyon, França (Xavier Darasse),SEPMA del CNR de Toulouse, França (Willem Jansen). És Doctor per la Universidad Autónoma de Madrid. Ha desenvolupat una a amplia activitat concertística a Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Holanda, Dinamarca, Bèlgica i els Estats Units. Especialitzat en l'estudi i la interpretació de la música antiga ibèrica, ha impartit cursos a Milà, Udine, Monopoli, Rennes, Boulogne-Billancourt, Løgumkloster, Trossingen i Magúncia. Autor de nombrosos articles en revistes especialitzades, així com d'edicions crítiques d'obres de Correa de Arauxo (SEdeM), i Cabezón y Cabanilles (Bärenreiter). Ha estat catedràtic d'orgue en els conservatoris d'Alacant, Càceres i Sevilla. Actualment és titular de la Càtedra d'Orgue del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid.
SESSIÓ 6. COMUNICACIONS LLIURES
11:45. Jota Martínez. Instrumentos para trovar y danzar en la Llíria del siglo XIII.
Especialista en instruments de la tradició medieval espanyola i sobretot, intèrpret d'ells. Atresora una col·lecció de quasi 200 rèpliques d'instruments medievals peninsulars d'entre el segle V i el XV, realitzats pels més prestigiosos lutiers d'Europa. Com intèrpret, ha col·laborat amb les formacions més destacades del país amb concerts i enregistraments sonors. En l'actualitat, és assessor al CIMM (Centro Internacional de la Música Medieval) i coordinador de la seua Acadèmia. En 2017, publica el seu llibre Instrumentos de la tradición medieval española, de la qual s'han publicat dues edicions. En 2022 ha publicat Instrumentarium musical alfonsí, amb els resultats de les seues investigacions sobre els instruments musicals representats a les obres del scriptorium d'Alfons X el Savi.
12:00. Carmen Álvarez Escandell. La salmodia de Melchor Robledo como ejemplo de pervivencia. Estudio de las tres copias conservadas en la Basílica del Pilar de Zaragoza.
Titulada en Musicologia pel Conservatori Superior de Música "Óscar Esplá" d'Alacant, en 2016 finalitza el Máster en Investigación del Patrimonio Musical de la Universidad Internacional de Andalucía. Actualment, està realitzant estudis de doctorat a la Universitat de Castilla - La Mancha sota la tutela dels doctors Antonio Ezquerro, Luis Antonio González Marín i Paulino Capdepón.
Entre les línies d'investigació que treballa s'inclouen la recuperació i l'estudi de música hispana dels segles XVI i XVII i la catalogació de fonts musicals, temes sobre els quals ha dut a terme diferents publicacions. És membre col·laborador del RISM-Internacional (Repertori Internacional de Fonts Musicals), on va fer una estada en les oficines centrals, situades a Frankfurt am Main durant 2019.
12:15. Carlos Bonal Asensio. Los cargos musicales y sus especificidades en la capilla eclesiástica de Santa María la Mayor y del Pilar de Zaragoza a través de la consueta de 1578.
Nascut a Saragossa en 1997. Va estudiar flauta de bec al Conservatorio Superior de Aragón. Cursà el màster Musicología, Educación Musical e Interpretación de la Música Antigua a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en l’actualitat, desenvolupa la seua tesi doctoral a la Universitat de Granada sobre els ministrers i la música instrumental a les catedrals de Saragossa durant els segles XVI i XVII. Ha realitzat cursos d’especialització a Holanda, Itàlia i a la República Txeca. És director de projectes de l’Asociación Patrimonio Sonoro, director general i artístic de Muribalta. Festival Ribera Alta del Ebro: Música, Patrimonio y Gastronomía, director científic de les Jornadas Musicológicas Villa de Alagón i productor executiu del documental Arnaudas, más allá del cancionero.
12:30. Sergi González González. Mismo día y dos procesiones: el paisaje sonoro de la fiesta de la Candelera en Tarragona durante la edad moderna.
Doctor en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, les seues principals línies de recerca se centren en l'estudi del paisatge sonor, la musicologia i l'etnomusicologia. El prisma dels sound studies i de les humanitats digitals li proporcionen les eines necessàries per al desenvolupament de les seues recerques emmarcades dins de les noves fronteres de la recerca musicològica, prestant especial atenció a les manifestacions festives històriques i les connexions que s'estableixen amb els espais urbans. Actualment està treballant en el projecte How Processions Moved: Sound and Space in the Performance of Urban Ritual, c.1400-c.1700, SOUNDSPACE, sota la supervisió de la Dra. Tess Knighton (PI).
12:45. Joan Cuscó i Clarasó. Del pensament musical siscentista: Llull, Kirchner, Descartes i Tosca.
Doctor en Filosofia amb una tesi sobre la creativitat i la subjectivitat humanes, s’ha especialitzat en musicologia amb Charles Rosen, Bruno Nettl, Roy Howat, John Rink i William Caplin, entre altres, a la Universidad de Alcalá de Henares. És professor al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (al grau i al màster en Música com a Art Interdisciplinària), membre de les societats catalanes de filosofia i de musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans i conservador de l’Arxiu Musical del Centre de Documentació de Vinseum. Entre els seus darrers llibres destaquen: Subjectivitat i creativitat. Temps, memòria i creació (2018); Claude Debussy, el perfum de l’aigua (2019) i Entre Orfeu i Plató. Filosofia i música en la cultura catalana contemporània (2022). I entre els darrers articles sobre temes musicals: «Ministrers i joglars a la Catalunya Nova (segles XIV-XVII)» (Revista Catalana de Musicologia, 2013), «Música simfònica i òpera a Vilafranca. Segle XVIII» (Revista Catalana de Musicologia, 2017), «Música transfigurada» (La Maleta de Portbou, 2020) i «La pianista i compositora Dolors Calvet Prats (1907-1988)» (Revista Catalana de Musicologia, 2020).
13:00. Albert Alcaraz. Les aportacions musicals d'Isidre Escorihuela a la Corona d'Aragó durant el període barroc.
Director i compositor hispanofrancès. Estudià piano, violí, cant i direcció als conservatoris d'Alacant, València i Múrcia. Va ser alumne de Tom Krause, Celso Antunes i Laurent Gay estudiant un màster en direcció i, posteriormente, el seu doctorat. Va ampliar la seua formació amb professionals com Elena Obratszova, Isabel Penagos, John Duxbury, José Peris, Andrew Parrot, Ton Koopman, Emmanuel Krivine, Riccardo Muti, Marcus Creed o Michel Corboz. Col·labora amb freqüència amb mestres com Nir Kabaretti, Ottavio Dantone, Gianluca Capuano, Yves Abel, Michail Jurowski, Conxita García, Josep Pons, Michael Schøndwant, Danielle Gatti, Susanna Mälkki, Riccardo Chailly o Zubin Mehta. La seua música s'ha publicat a Espanya, França, Alemanya, Irlanda i els EUA, i és interpretada per solistes i grups d'arreu del món. Actualment, és el director artístic de Les Plaisirs du Roi i de l'Orquestra Barroca de Múrcia. És autor de diferents publicacions i ha enregistrat diversos CD’s.
13:15. Isabel Ferrer Senabre. Projecte SòNORE. Difusió del patrimoni musical valencià amb perspectiva de gènere.
Doctora en musicologia i educadora social. Ha estat investigadora predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit docència al mateix centre, al Taller de Músics Escola Superior i en educació secundària. Les seues recerques s'han centrat en la musicologia feminista i en els espais i pràctiques musicals des del segle XIX fins a la contemporaneïtat. Ha participat en congressos nacionals i internacionals. Ha estat subdirectora de la TRANS-Revista Transcultural de Música, membre de l’equip editorial de la IASPM Journal i codirectora de les col·leccions de música de la Institució Alfons el Magnànim i la revista Quadrívium. Actualment es dedica a la gestió cultural i la divulgació de la musicologia.
13:30. Enrique Monfort Sánchez. La música de la Corona de Aragón en las programaciones de los auditorios públicos. El caso del Palau de la Música en el periodo 1987-2022.
Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València, llicenciat en Historia y Ciencias de la Música per la Universidad de La Rioja i Màster en Gestión Cultural per la UOC-UdG. Actualment és alumne de Doctorat de la UPV. Des de 2006 és arxiver-documentalista en el Palau de la Música de València. Compagina la seua tasca amb la de crític musical especialitzat en jazz i altres músiques en diversos mitjans com ara Quaderns de Jazz, Levante-EMV o Més Jazz. Ha impartit cursos d'actualització a professionals de l'arxivística musical per a entitats com AEDOM o la Unió Musical de Llíria i ha estat ponent en nombrosos congressos. Actualment, ocupa la secretaria de l'Asociación Española de Documentación Musical. Així mateix, ha publicat la monografia La música en el Archivo Huguet i diversos articles en revistes científiques. Des de 2017 és coordinador del cicle "Jazz a poqueta nit" en el Palau de la Música de València i des de 2018 fins a 2022 va coordinar el Festival de Jazz de València.