
EL DISCURS MUSICAL
Banys de l'Almirall 19.30h
Sota el tÃtol El Discurs Musical Carles Magraner presenta un programa a sol amb la viola da gamba. S'exposa, a manera de dissertació, una proposta musical estructurada en quatre parts: exordium, narratio, argumentatio i peroratio. Des d'aquesta proposta, que emula la retòrica clà ssica, s'interpreta una història musical de la viola da gamba. En primer lloc en els seus orÃgens medievals amb repertoris d'Alfons el Savi, estampides i Cançoner de Palau. El segueix el Renaixement anglès amb Tobias Hume i Dowland per arribar al segle XVII a Alemanya amb August Kühnel. Bach i Abel es presenten en un tercer bloc que preludia l'esplendor de l'instrument en el barroc francès de la mà de Marin Marais i François Couperin. El programa el acompanya amb poesia de cada perÃode històric i tres instruments: un viola d'arc còpia del segle XV d'una taula de Montoliu, un viol còpia de Thomas Cole i Richard Meares i una basse de viole model Michel Colichon del segle XVIII.
PROGRAMA DE CONCERT
EXORDIUM
Al segle XV apareixen les primeres representacions d'instruments amb les caracterÃstiques pròpies de la viola d'arc o viola da gamba. Tot i que actualment s'ha imposat l'expressió viola da gamba als països hispanoparlants, l'instrument ha estat denominat en castellà de moltes altres formes al llarg de la seva història, com ara "vihuela de arco" (Cerone, 1613), " vigüela de arco" (Covarrubias, 1611) o "violón" (Ortiz, 1553). En francès es conéix com a viole, en anglès viol i en alemany Gambe. Abundants testimonis iconogrà fics sustenten la hipòtesi que el nostre instrument va ser creat en els dominis de la Corona d' Aragó com a evolució de la viola de mà , en ser tañida aquesta amb arc seguint la tècnica morisca del rabel, encara llavors molt estès a València . Molt aviat es recullen testimonis escrits de la presència de l'instrument a la Roma dels Borja i en la cort hispana d'Isabel la Catòlica Una de les iconografies més suggestives de l'instrument la podem trobar en els frescs de l'Altar Major de la Catedral de València. Des del segle XV s'han desenvolupat models de diverses grandà ries i l'instrument s'expandeix rà pidament per tot Espanya, Ità lia, Alemanya, França i Anglaterra. Però molt aviat tractats com el de Diego Ortiz descriuen també el seu ús virtuosÃstic en la improvisació i la disminució: la glossa. Carles Magraner interpreta aquest repertori amb una viola de mà d'arc còpia de l'instrument de la taula "La Verge de la llet" de ValentÃn Montoliu( segle XV), construïda per Marco Salerno el 200 .
Cantigas de Santa Maria d'Alfons X el Savi ( s.XIII )
Virelai / Rotundellus / Lai
Chansonnier du Roi. Manuscrit francès del segle XIV
Estampie
Cancionero de Palacio. Juan del Enzina (1468-1533)
Pues no te duele mi muerte
Doncs no et fa mal la meva mort sent tu la causa della, sà piguen tots la meva querella. Sà piguen que tinc raó de queixar-me si em queixo, perquè de tu vèncer em deixo, donant-te el meu cor. I no tens aflicció doncs em mates per tindre-la (Juan del Enzina)
NARRATIO
El repertori especÃfic per a viola de gamba es crea consecutivament als països que es van situar a l'avantguarda de l'instrument; aixÃ, els principals autors de la XVI publiquen a Ità lia: Silvestro Ganassi, Ortiz i més tard Rognoni, amb el qual ja a principis del XVII el repertori de disminucions arriba a una molt notable dificultat, ple de grans salts, agilitats i passatges en tessitures extremes. D' aquest repertori s'interpreta en primer lloc una sèrie de recercadas de Diego Ortiz. Emigrat l'italià Alfonso Ferrabosco a Anglaterra, l'obra del seu fill homònim dóna inici a la prolÃfica escola anglesa: durant el segle XVII es produeix una gran floració del repertori per consort amb autors com Dowland, Gibbons, Coprario, Lawes o Purcell. Simultà niament es desenvolupa allà el repertori de variacions sobre grounds per division viol (Simpson, Poole, Jenkins) i el de peces per lyra viol (Ferrabosco fill, Hume ,Sumatre, Corkine), difós mitjançant manuscrits en tabulatura per a ús domèstic. De les obres amb tabulatura de Hume s'interpreten 3 per a viola sola i una Lachrimae de Dowland. August Kühnel va ser un compositor alemany educat a França i Anglaterra amb un estil caracterÃstic de l'escola violista alemanya, on va exercir la seva tasca en les corts de Dresden i Weimar. Aquest repertori ho interpreta Carles Magraner amb una viola de sis cordes còpia del segle XVII, segons models de Thomas Cole i Richard Meares, construïda per Judith Kraft el 2007.
Tractat de glosses. Diego Ortiz ( Venècia , 1553 )
Quatre recercades
Romanesca & Folies
Lachrimae or seaven teares. John Dowland (1563-1626)
Lachrimae tristes
Amor és foc ventat per l'aura d'un sospir , foc que crema i espurneja als ulls de l'amant , o més aviat és torrent desbordat que les llà grimes acreixen , què més podré dir d'ell ... diré que és bogeria sà via , fel que empozoña una dolçor embriagadora . ( William Shakespeare )
Invention for a viol. Tobias Hume (1569-1645)
Villanel / Harke / Pavin
The spirit of Gambo. August Kühnel ( 1645 - c.1700 )
Suite
ARGUMENTATIO
És també al segle XVIII quan treballen a Alemanya els seus principals virtuosos (com l'holandès Schenck i els Abel) , escrivint per a la viola da gamba autors de primera lÃnia com Buxtehude, Telemann o Bach que va crear per a Christian Ferdinand Abel seus tres Sonates per a viola da gamba i clave obligat (en Sol major, en Re major i en Sol menor, respectivament BWV 1027, 1028 i 1029 ), i va utilitzar igualment la viola da gamba en diverses intervencions en les Passions segons Sant Joan i Sant Mateu. Carl Friedrich Abel, fill de Christian Ferdinand, és considerat l'últim gran violagambista de l'època històrica, aconseguint llegendà ria fama les seves improvisacions londinencs, recollides en manuscrits de peces per a viola da gamba sola.
Des de fora em turmenta la forta marea de la desgrà cia; de dins, espantosos temors i la fúria de tots els pecats. L'única salvació, Crist, és la meva mort i la teva llà stima (Günther, Alemanya S. XVIII)
Suite a solo BWV 1011. Johann Sebastian Bach ( 1685-1750 )
Sarabande / Giga
Alegria. No tinc nom: però vaig néixer fa dos dies. Com et trucaré ? Sóc feliç. Em dic alegria. Que el dolç goig sigui amb tu! Bonica alegria! Dolç alegria, de tot just dos dies, et dic dolça alegria: aixà tu somrius, mentre jo cant. Que el dolç goig sigui amb tu! (William Blake, S.XVIII)
Unaccompanied Viola da Gamba. Karl Friedrich Abel (1723-1787)
Adagio / Menuet
PERORATIO
La visita d' Maugars a Anglaterra origina l'escola francesa dels segles XVII i XVIII, que portaria a l'instrument al seu mà xim desenvolupament solÃstico grà cies a Hotman, Sainte - Colombe, Marin Marais i els Forqueray. El repertori francès s'organitzava habitualment en forma de suites per a viola de gamba baix i baix continu. Si els cinc llibres publicats per Marais han aconseguit el major prestigi musical, l'instrument va arribar al seu mà xim grau històric de dificultat tècnica i riquesa de recursos en les peces de Forqueray, publicades pel seu fill Jean - Baptiste Antoine a ParÃs (1747) . En aquest programa s'interpreta una gavota de Couperin i una altra obra de Marais que Carles Magraner interpreta amb una viola de gamba de set cordes construïda per Judith Kraft el 1991 sobre un model Michel Colichon . Malgrat les reivindicacions dels francesos, per autors com Hubert Le Blanc (Défense de la basse de violi contre els entreprises du violon et els pretensions du violoncelle. Amsterdam, 1740 ), com a representant de la seva música enfront de la invasió del gust italià , la viola da gamba prà cticament va desaparèixer de la prà ctica musical a la fi del segle XVIII. Aquà podrien acabar les seves memòries, o aquest discurs, aquelles que van començar allà pel segle XIII, però el ressorgiment de l'interès pel passat ha permès que, en les últimes dècades, la viola da gamba hagi trobat el seu lloc en l'espectre musical de la nostra societat, despertant curiositat i fins i tot permetent la incorporació del seu cà lid so (comparable al de la veu humana) en repertoris contemporanis.
Apothéoses. François Couperin (1668-1733)
Gavotte
Elegia a les Muses: Aquesta corona , adorn del meu front , Aquesta efectiu lira i flautes d'or I mà scares alegres , que algun dia , Em vau donar , sacres Muses , de les meves mans tremoloses rebeu , i el cant acabi , Que fos agosarat intent repetir . He vist com l'edat lleugera , apressant a no tornar les hores , robar amb elles el seu vigor al numen . Sé que negueu el vostre favor divà A l' cansada senectut , i en va Fora implorarlo ; però en tant , belles Nimfes , del verd Pindo habitadoras , No em negueu que us agraeixi humil Els béns que us vaig haver . Si vaig poder un dia, No indigne successor de nom il · lustre , dilatar famós , a vós va ser donat Portar a la fi el meu atreviment . Només poder suficient vostre amorós anhel A prestar constà ncia en els afanys Que torbar la meva pau , quan insolent Va saber , rancúnies i venjances , CobdÃcia i ambició , la pà tria meva abandonar a civil discòrdia ( MoratÃn , S.XVIII )
Pièces de viole. Marin Marais
Grand Ballet / Les voix humaines
Concert en col·laboración amb Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana
Accés amb entrada fins completar aforament (40 persones)
Compra d'entrades i accés als Banys de l'Almirall 30' abans del concert
Tarifes:
2€ entrada general
1€ entrada reduïda estudiants, jubilats i membres familia nombrossa amb la corresponent acreditació
Entrada gratuïta discapacitats, menors de 7 anys i desempleats amb la corresponent acreditació