El discurs musical

30maig EL DISCURS MUSICAL

Sota el títol El Discurs Musical Carles Magraner presenta un programa a sol amb la viola da gamba. S'exposa, a manera de dissertació, una proposta musical estructurada en quatre parts: exordium, narratio, argumentatio i peroratio. Des d'aquesta proposta, que emula la retòrica clàssica, s'interpreta una història musical de la viola da gamba. En primer lloc en els seus orígens medievals amb repertoris d'Alfons el Savi, estampides i Cançoner de Palau. El segueix el Renaixement anglès amb Tobias Hume i Dowland per arribar al segle XVII a Alemanya amb August Kühnel. Bach i Abel es presenten en un tercer bloc que preludia l'esplendor de l'instrument en el barroc francès de la mà de Marin Marais i François Couperin. El programa el acompanya amb poesia de cada període històric i tres instruments: un viola d'arc còpia del segle XV d'una taula de Montoliu, un viol còpia de Thomas Cole i Richard Meares i una basse de viole model Michel Colichon del segle XVIII.

PROGRAMA DE CONCERT

EXORDIUM

Al segle XV apareixen les primeres representacions d'instruments amb les característiques pròpies de la viola d'arc o viola da gamba. Tot i que actualment s'ha imposat l'expressió viola da gamba als països hispanoparlants, l'instrument ha estat denominat en castellà de moltes altres formes al llarg de la seva història, com ara "vihuela de arco" (Cerone, 1613), " vigüela de arco" (Covarrubias, 1611) o "violón" (Ortiz, 1553). En francès es conéix com a viole, en anglès viol i en alemany Gambe. Abundants testimonis iconogràfics sustenten la hipòtesi que el nostre instrument va ser creat en els dominis de la Corona d' Aragó com a evolució de la viola de mà, en ser tañida aquesta amb arc seguint la tècnica morisca del rabel, encara llavors molt estès a València . Molt aviat es recullen testimonis escrits de la presència de l'instrument a la Roma dels Borja i en la cort hispana d'Isabel la Catòlica Una de les iconografies més suggestives de l'instrument la podem trobar en els frescs de l'Altar Major de la Catedral de València. Des del segle XV s'han desenvolupat models de diverses grandàries i l'instrument s'expandeix ràpidament per tot Espanya, Itàlia, Alemanya, França i Anglaterra. Però molt aviat tractats com el de Diego Ortiz descriuen també el seu ús virtuosístic en la improvisació i la disminució: la glossa. Carles Magraner interpreta aquest repertori amb una viola de mà d'arc còpia de l'instrument de la taula "La Verge de la llet" de Valentín Montoliu( segle XV), construïda per Marco Salerno el 200 .

Cantigas de Santa Maria d'Alfons X el Savi ( s.XIII )
Virelai / Rotundellus / Lai

Chansonnier du Roi. Manuscrit francès del segle XIV
Estampie

Cancionero de Palacio. Juan del Enzina (1468-1533)
Pues no te duele mi muerte

Doncs no et fa mal la meva mort sent tu la causa della, sàpiguen tots la meva querella. Sàpiguen que tinc raó de queixar-me si em queixo, perquè de tu vèncer em deixo, donant-te el meu cor. I no tens aflicció doncs em mates per tindre-la (Juan del Enzina)

NARRATIO

El repertori específic per a viola de gamba es crea consecutivament als països que es van situar a l'avantguarda de l'instrument; així, els principals autors de la XVI publiquen a Itàlia: Silvestro Ganassi, Ortiz i més tard Rognoni, amb el qual ja a principis del XVII el repertori de disminucions arriba a una molt notable dificultat, ple de grans salts, agilitats i passatges en tessitures extremes. D' aquest repertori s'interpreta en primer lloc una sèrie de recercadas de Diego Ortiz. Emigrat l'italià Alfonso Ferrabosco a Anglaterra, l'obra del seu fill homònim dóna inici a la prolífica escola anglesa: durant el segle XVII es produeix una gran floració del repertori per consort amb autors com Dowland, Gibbons, Coprario, Lawes o Purcell. Simultàniament es desenvolupa allí el repertori de variacions sobre grounds per division viol (Simpson, Poole, Jenkins) i el de peces per lyra viol (Ferrabosco fill, Hume ,Sumatre, Corkine), difós mitjançant manuscrits en tabulatura per a ús domèstic. De les obres amb tabulatura de Hume s'interpreten 3 per a viola sola i una Lachrimae de Dowland. August Kühnel va ser un compositor alemany educat a França i Anglaterra amb un estil característic de l'escola violista alemanya, on va exercir la seva tasca en les corts de Dresden i Weimar. Aquest repertori ho interpreta Carles Magraner amb una viola de sis cordes còpia del segle XVII, segons models de Thomas Cole i Richard Meares, construïda per Judith Kraft el 2007.

Tractat de glosses. Diego Ortiz ( Venècia , 1553 )
Quatre recercades
Romanesca & Folies

Lachrimae or seaven teares. John Dowland (1563-1626)
Lachrimae tristes

Amor és foc ventat per l'aura d'un sospir , foc que crema i espurneja als ulls de l'amant , o més aviat és torrent desbordat que les llàgrimes acreixen , què més podré dir d'ell ... diré que és bogeria sàvia , fel que empozoña una dolçor embriagadora . ( William Shakespeare )

Invention for a viol. Tobias Hume (1569-1645)
Villanel / Harke / Pavin

The spirit of Gambo. August Kühnel ( 1645 - c.1700 )
Suite

ARGUMENTATIO

És també al segle XVIII quan treballen a Alemanya els seus principals virtuosos (com l'holandès Schenck i els Abel) , escrivint per a la viola da gamba autors de primera línia com Buxtehude, Telemann o Bach que va crear per a Christian Ferdinand Abel seus tres Sonates per a viola da gamba i clave obligat (en Sol major, en Re major i en Sol menor, respectivament BWV 1027, 1028 i 1029 ), i va utilitzar igualment la viola da gamba en diverses intervencions en les Passions segons Sant Joan i Sant Mateu. Carl Friedrich Abel, fill de Christian Ferdinand, és considerat l'últim gran violagambista de l'època històrica, aconseguint llegendària fama les seves improvisacions londinencs, recollides en manuscrits de peces per a viola da gamba sola.

Des de fora em turmenta la forta marea de la desgràcia; de dins, espantosos temors i la fúria de tots els pecats. L'única salvació, Crist, és la meva mort i la teva llàstima (Günther, Alemanya S. XVIII)

Suite a solo BWV 1011. Johann Sebastian Bach ( 1685-1750 )
Sarabande / Giga

Alegria. No tinc nom: però vaig néixer fa dos dies. Com et trucaré ? Sóc feliç. Em dic alegria. Que el dolç goig sigui amb tu! Bonica alegria! Dolç alegria, de tot just dos dies, et dic dolça alegria: així tu somrius, mentre jo cant. Que el dolç goig sigui amb tu! (William Blake, S.XVIII)

Unaccompanied Viola da Gamba. Karl Friedrich Abel (1723-1787)
Adagio / Menuet

PERORATIO

La visita d' Maugars a Anglaterra origina l'escola francesa dels segles XVII i XVIII, que portaria a l'instrument al seu màxim desenvolupament solístico gràcies a Hotman, Sainte - Colombe, Marin Marais i els Forqueray. El repertori francès s'organitzava habitualment en forma de suites per a viola de gamba baix i baix continu. Si els cinc llibres publicats per Marais han aconseguit el major prestigi musical, l'instrument va arribar al seu màxim grau històric de dificultat tècnica i riquesa de recursos en les peces de Forqueray, publicades pel seu fill Jean - Baptiste Antoine a París (1747) . En aquest programa s'interpreta una gavota de Couperin i una altra obra de Marais que Carles Magraner interpreta amb una viola de gamba de set cordes construïda per Judith Kraft el 1991 sobre un model Michel Colichon . Malgrat les reivindicacions dels francesos, per autors com Hubert Le Blanc (Défense de la basse de violi contre els entreprises du violon et els pretensions du violoncelle. Amsterdam, 1740 ), com a representant de la seva música enfront de la invasió del gust italià, la viola da gamba pràcticament va desaparèixer de la pràctica musical a la fi del segle XVIII. Aquí podrien acabar les seves memòries, o aquest discurs, aquelles que van començar allà pel segle XIII, però el ressorgiment de l'interès pel passat ha permès que, en les últimes dècades, la viola da gamba hagi trobat el seu lloc en l'espectre musical de la nostra societat, despertant curiositat i fins i tot permetent la incorporació del seu càlid so (comparable al de la veu humana) en repertoris contemporanis.

Apothéoses. François Couperin (1668-1733)
Gavotte

Elegia a les Muses: Aquesta corona , adorn del meu front , Aquesta efectiu lira i flautes d'or I màscares alegres , que algun dia , Em vau donar , sacres Muses , de les meves mans tremoloses rebeu , i el cant acabi , Que fos agosarat intent repetir . He vist com l'edat lleugera , apressant a no tornar les hores , robar amb elles el seu vigor al numen . Sé que negueu el vostre favor diví A l' cansada senectut , i en va Fora implorarlo ; però en tant , belles Nimfes , del verd Pindo habitadoras , No em negueu que us agraeixi humil Els béns que us vaig haver . Si vaig poder un dia, No indigne successor de nom il · lustre , dilatar famós , a vós va ser donat Portar a la fi el meu atreviment . Només poder suficient vostre amorós anhel A prestar constància en els afanys Que torbar la meva pau , quan insolent Va saber , rancúnies i venjances , Cobdícia i ambició , la pàtria meva abandonar a civil discòrdia ( Moratín , S.XVIII )

Pièces de viole. Marin Marais
Grand Ballet / Les voix humaines

Concert en col·laboración amb Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana

Accés amb entrada fins completar aforament (40 persones)

Compra d'entrades i accés als Banys de l'Almirall 30' abans del concert

Tarifes:

2€ entrada general

1€ entrada reduïda estudiants, jubilats i membres familia nombrossa amb la corresponent acreditació

Entrada gratuïta discapacitats, menors de 7 anys i desempleats amb la corresponent acreditació

HISTÒRIC