{"id":2455,"date":"2024-03-04T09:34:36","date_gmt":"2024-03-04T08:34:36","guid":{"rendered":"https:\/\/culturalcomes.net\/?page_id=2455"},"modified":"2024-03-04T11:46:06","modified_gmt":"2024-03-04T10:46:06","slug":"schola-antiqua","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/schola-antiqua\/","title":{"rendered":"Schola Antiqua"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
Entrades<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Cantors<\/strong>

Juan Carlos Asensio, director
Miguel \u00c1ngel Fern\u00e1ndez Gonz\u00e1lez
Mario Fern\u00e1ndez Pacheco
Javier de la Fuente Jarillo
Rom\u00e1n Garc\u00eda-Miguel Gallego
Jorge Luis G\u00f3mez R\u00edos
Daniel G\u00f3mez Ruiz
Luis Fernando Loro Rodr\u00edguez
Abraham Molero L\u00f3pez
Jos\u00e9 Manuel Mart\u00edn-Delgado S\u00e1nchez
Manuel N\u00fa\u00f1ez Llama
Benigno Antonio Rodr\u00edguez Garc\u00eda
Jes\u00fas Mar\u00eda Rom\u00e1n Ruiz del Moral<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Dimarts, 26 de mar\u00e7, 19:30 h. | L’Almod\u00ed<\/p>\n\n\n\n

CANTO MOZ\u00c1RABE<\/h1>\n\n\n\n

L’esgl\u00e9sia visigoda espanyola<\/em><\/h2>\n\n\n\n

Schola Antiqua | Juan Carlos Asensio<\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\n

Durant els primers segles del cristianisme, els antics centres de poder rom\u00e0 van desenvolupar les seues pr\u00f2pies lit\u00fargies sense imposicions centralitzades. La diversitat lit\u00fargica va persistir, amb Roma, Mil\u00e0, Benevent, Aquileia i Ravena mantenint dist\u00e0ncies en cants i culte.. Malgrat l’adopci\u00f3 del llat\u00ed en el segle IV, la llengua comuna en les celebracions, el missatge cristi\u00e0 va perdurar. A Hisp\u00e0nia, la fe cristiana es va arrelar profundament, amb bisbes contribuint a l’expansi\u00f3 i establiment de centres teol\u00f2gics. L’arribada dels visigots en el 414 va portar tensions, culminant en el regnat de Leovigildo i la conversi\u00f3 de Recaredo en l’III Concili de Toledo (589), marcant l’inici d’una restauraci\u00f3 lit\u00fargica despr\u00e9s de l’arrianisme.<\/p>\n\n\n\n

La lit\u00fargia visigoda cat\u00f2lica va experimentar una \u00e8poca daurada, fusionant la cultura hispanoromana i visig\u00f2tica en grans assoliments literaris i col\u00b7leccions de textos. Encara que la Reconquesta va afavorir la reinstauraci\u00f3 del ritu, l’adopci\u00f3 del ritu rom\u00e0-franc en unes certes regions va conduir a l’oblit del ritu hisp\u00e0nic. A partir del segle XI, la pressi\u00f3 de Roma i la consolidaci\u00f3 de la Lex romana en 1080 van portar a l’aband\u00f3 progressiu del ritu hisp\u00e0nic en favor del gregori\u00e0. La resist\u00e8ncia a Toledo va permetre la continu\u00eftat de la lit\u00fargia hisp\u00e0nica en algunes parr\u00f2quies.<\/p>\n\n\n\n

A la fi del segle XV, el cardenal Francisco Jim\u00e9nez de Cisneros va impulsar la revitalitzaci\u00f3 del ritu hisp\u00e0nic a Toledo, assignant-li un lloc en la catedral. Es van realitzar edicions impreses del Missale i Breviarium, preservant la eucologia. No obstant aix\u00f2, la m\u00fasica moss\u00e0rab va enfrontar desafiaments, i la reforma musical es va reflectir en cantorals manuscrits del segle XVI que combinaven melodies de diverses fonts, algunes alienes a la tradici\u00f3 hisp\u00e0-visig\u00f2tica original.<\/p>\n\n\n\n

\n
Biografia<\/strong> Schola Antiqua<\/span><\/i><\/span><\/i><\/span><\/a><\/span><\/div>
\n

Des de la seua fundaci\u00f3 en 1984 pel benedict\u00ed do Laurentino S\u00e1enz de Buruaga (+2018) Schola Antiqua<\/em> es dedica a l’estudi, investigaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica antiga i especialment del cant gregori\u00e0. Tots els seus components es van formar com a xiquets de cor en l’Escolania de l’Abadia de Sta. Cruz del Valle de los Ca\u00eddos centrant el seu repertori en la monodia lit\u00fargica occidental aix\u00ed com la polifonia de l’Ars Antiqua<\/em> i Ars Nova<\/em> i en les interpretacions alternatim<\/em> amb orgue (Montserrat Torrent, Roberto Fresco, Andr\u00e9s Cea, \u00d3scar Candendo, Javier Artigas, Jos\u00e9 Luis Gonz\u00e1lez Uriol, Ra\u00fal del Toro, Bruno Forst, Jan Willem Jansen, Diego Crespo, Lucie \u017d\u00e1kov\u00e1, Juan de la Rubia\u2026) i amb conjunts vocals i instrumentals (La Colombina, Ensemble Plus Ultra, His Majesty\u2019s Sagbutts and Cornetts, La Grande Chapelle, Ensemble Baroque de Limoges, La Capilla Real de Madrid, Ministriles de Marsias, The English Voices, La Venexiana, Alia Musica, Orquesta Barroca de Venecia, The Tallis Scholars, Ensemble Organum, Tenebrae, Artefactum, La Madrile\u00f1a, Coro Victoria, Capella Prolationum & La Danserye\u2026). Ha actuat en nombrosos festivals a Europa, USA, Centream\u00e8rica, Pr\u00f2xim Orient i el Jap\u00f3. La seua discografia inclou registres dedicats al cant moss\u00e0rab, al cant gregori\u00e0 i reconstruccions hist\u00f2riques de polifonia dels segles XV-XIX amb les agrupacions abans esmentades. En 2012 va realitzar una s\u00e8rie de gravacions en cambra anecoica dins d’un programa d’arqueologia ac\u00fastica en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el CSIC i el Departament d’Enginyeria Ac\u00fastica del Institute of Technical Acoustics<\/em> de la Universitat d’Aquisgr\u00e0 per a reconstruir senyals musicals en entorn anecoic per a recrear de manera virtual el so de l’Antic Ritu Hisp\u00e0nic. Ha estrenat l’obra Apocalipsi<\/em> del compositor Jes\u00fas Torres, i al costat del Ensemble Organum el Llibre de Leonor<\/em> de Jos\u00e9 Mar\u00eda S\u00e1nchez Verd\u00fa, i al costat del Ensemble Opus21musikplus<\/em> l’obra Pahari\u00f3n<\/em> de Konstantia Gourzi. Ha participat en l’estrena de Cuaderno Persa<\/em> de Santiago Lanchares al costat del grup Artefactum. Ha participat en el Festival de M\u00fasica Sacra de Bogot\u00e0 i un cicle de concerts en la Capella Palatina d’Aquisgr\u00e0. En 2018 al costat de La Madrilenya i al Cor Victoria va participar en la gravaci\u00f3 del Requiem<\/em> de Jos\u00e9 de Nebra i en 2019 al costat de La Gran Chapelle ha gravat una versi\u00f3 completa del Officium Defunctorum<\/em> de Tom\u00e1s Luis de Victoria. Amb motiu del 4t centenari de la mort del compositor Sebasti\u00e1n de Vivanco (\u20201622) ha gravat una selecci\u00f3 de la seua obra al costat del Ensemble Plus ultra i La Danserye. Des de 2023 forma part de Repertorium<\/em>, projecte europeu per a la recuperaci\u00f3 de m\u00fasiques lit\u00fargicament oblidades despr\u00e9s del Concili de Trento, que comptar\u00e0 amb suports d’indexaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant procediments d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. Schola Antiqua<\/em> no oblida la participaci\u00f3 en les celebracions lit\u00fargiques com a genu\u00ed context de la monodia tant gregoriana com hisp\u00e0nica. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Biografia<\/strong> Juan Carlos Asensio Palacios<\/span><\/i><\/span><\/i><\/span><\/a><\/span><\/div>
\n

Comen\u00e7a els seus estudis musicals l’Escolania de Santa Cruz del Valle de los Ca\u00eddos que despr\u00e9s continuar\u00e0 en el Real Conservatori Superior de M\u00fasica de Madrid. \u00c9s col\u00b7laborador del R\u00e9pertoire International des Sources Musicales<\/em>. Ha publicat diferents treballs en revistes especialitzades al costat de transcripcions del C\u00f2dex de Madrid<\/em> i del C\u00f2dex de Las Huelgas<\/em> i una monografia sobre El Cant Gregori\u00e0<\/em> per a Alianza Editorial. Col\u00b7laborador del At\u00ealier de Pal\u00e9ographie Musicale<\/em> de l’Abadia de Solesmes, ha sigut professor de Musicologia en el Conservatori Superior de M\u00fasica de Salamanca i en el Real Conservatori Superior de M\u00fasica de Madrid. En l’actualitat \u00e9s professor de Musicologia en laEscola Superior de M\u00fasica de Catalunya<\/em>. Des de 1996 \u00e9s director de Schola Antiqua<\/em>, i des de 2001 membre del Consiglio Direttivo de la Associazione Internazionale Studi di Canto Gregoriano<\/em>, investigador associat del CILengua, membre del grup d’estudi Bibliopegia<\/em>, editor de la revista Estudios Gregorianos<\/em>, acad\u00e8mic de n\u00famero de l’Acad\u00e8mia \u201cSan D\u00e1maso\u201d de Ci\u00e8ncies Eclesi\u00e0stiques i membre de la Societat Catalana d’Estudis Lit\u00fargics. Des de 2014 \u00e9s director, guionista i presentador del programa de R\u00e0dio Cl\u00e0ssica d’RTVE “Sicut Lluna Perfecta” dedicat al cant cristi\u00e0 lit\u00fargic.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n