{"id":2438,"date":"2024-03-04T09:33:33","date_gmt":"2024-03-04T08:33:33","guid":{"rendered":"https:\/\/culturalcomes.net\/?page_id=2438"},"modified":"2024-03-04T11:39:51","modified_gmt":"2024-03-04T10:39:51","slug":"al-maqam","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/al-maqam\/","title":{"rendered":"Al-Maqam"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
Entrades<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Int\u00e8rprets<\/strong>

<\/p>\n\n\n\n

Aziz Samsaoui, <\/strong>kan\u00fan i direcci\u00f3
Youssef el Houssani<\/strong>, veu i lla\u00fct <\/strong>
Fathi Benyakoub, <\/strong>viol\u00ed <\/strong>
Mouhssine Kouraichi, <\/strong>percusssi\u00f3 <\/strong>
Khalid Ahaboune<\/strong>, darbouga

Mohamed Bable<\/strong>, danses Derviche<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Dimarts, 2 d’abril, 19:30 h. | Sala Joaqu\u00edn Rodrigo \u2013 Palau de la M\u00fasica<\/p>\n\n\n\n

AL-MAQAM<\/h1>\n\n\n\n

Cants espirituals suf\u00eds<\/em><\/h2>\n\n\n\n

Aziz Samsaoui<\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\n

El sufisme representa puresa i saviesa, cultivant el cor i seguint el cam\u00ed de l’Amor. Un suf\u00ed \u00e9s alg\u00fa amb els peus en la terra i la ment en el cel. Aquest cam\u00ed es basa en l’Harmonia, la Bellesa i l’Amor, buscant l’espiritualitat a trav\u00e9s de la unitat amb D\u00e9u i la seua Creaci\u00f3, abastant tot, tots i l’univers.<\/p>\n\n\n\n

El sufisme es pot practicar a trav\u00e9s de diverses disciplines com la meditaci\u00f3, els mantres o wazifas (recitacions parlades o cantades), la dansa, la m\u00fasica, la poesia i els relats.<\/p>\n\n\n\n

Ens centrarem ac\u00ed en la m\u00fasica destinada a aconseguir un estat de celebraci\u00f3 extasiat mitjan\u00e7ant ritmes i danses t\u00edpiques de l’entorn sufi.<\/p>\n\n\n\n

El cant suf\u00ed no sols va facilitar la instrucci\u00f3 inici\u00e0tica entorn d’un sheikh<\/em> (mestre) i el seu grup de deixebles (tariga<\/em>), sin\u00f3 que tamb\u00e9 va transmetre al poble l’aspecte m\u00e9s emotiu i religi\u00f3s a trav\u00e9s de concerts espirituals, la dansa sagrada, la m\u00fasica instrumental amb l’Oud, tambors i c\u00edmbalos, i la repetici\u00f3 del nom de D\u00e9u (dikr<\/em>). Aquesta repetici\u00f3 sistem\u00e0tica del nom div\u00ed en melodies com “La illa ha illa ‘llah”, juntament amb la pronunciaci\u00f3 correcta, condueix a estats especials. (<\/p>\n\n\n\n

Els cantants que lideren aquestes cerim\u00f2nies s\u00f3n els munshid<\/em>, els qui tamb\u00e9 marquen els moments de silenci. Aquesta cerim\u00f2nia, amb els seus moments d’intensitat, est\u00e0 relacionada amb el concepte de makam, que es refereix a la realitzaci\u00f3 de la unitat a trav\u00e9s de diversos estats.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta cerim\u00f2nia, amb la pres\u00e8ncia del sheikh i “dirigida” pel munshid<\/em>, participen altres membres anomenats zakira<\/em>, els qui tamb\u00e9 contribueixen a l’escala crom\u00e0tica amb microintervals i augmenten el tempo, al mateix temps que segueixen la direcci\u00f3 del munshid, tot de manera natural i sense esfor\u00e7 aparent.<\/p>\n\n\n\n

Aquest projecte combina tres d’aquestes pr\u00e0ctiques suf\u00eds: la poesia, la m\u00fasica i la dansa. Va m\u00e9s enll\u00e0 de ser simplement un espectacle musical; oferim una proposta per a la meditaci\u00f3 que pot ajudar tant al p\u00fablic en general com als creients en el seu propi cam\u00ed espiritual.<\/p>\n\n\n\n

Un conte suf\u00ed del segle XIII relata que en una ocasi\u00f3, un savi va dir: “La m\u00fasica \u00e9s el grinyol de les Portes del Parad\u00eds”. Una persona de ment tancada va respondre: “No m’agraden els grinyols de les portes”, al que el savi va replicar: “Jo sent les portes quan s’obrin, per\u00f2 tu les sents quan es tanquen”.<\/p>\n\n\n\n

\n
AL-MAQAM<\/strong><\/span><\/i><\/span><\/i><\/span><\/a><\/span><\/div>
\n

En \u00e0rab, Al-Maqam \u00e9s el fragment o escala musical on es desenvolupa la m\u00fasica m\u00e0gica de l’orient amb el concepte de “Tarab”, que al\u00b7ludeix a les sensacions o sentiments que la m\u00fasica desperta en l’\u00e0nima. A l’Espanya musulmana, aquest art estava lligat als processos c\u00f2smics i als estats d’\u00e0nim humans. Al-Andalus va desenvolupar una m\u00fasica complexa i delicada que s’alimentava de les cultures Magrebines, Hispana i del pr\u00f2xim orient. El refinament persa, de la m\u00e0 de Ziryab, la sobrietat \u00e0rab i la jovialitat berber es van fusionar amb l’her\u00e8ncia hisp\u00e0-visigoda i hebrea per a crear en el califat i els regnes de taifa un art aut\u00f2cton.<\/p>\n\n\n\n

La m\u00fasica i la poesia andalusina ens compten fins a quin punt el valor de l’amor era necessari i \u00fatil per al desenvolupament i la prosperitat de tota la cultura arabo-andalusina.<\/p>\n\n\n\n

Diu el poeta:<\/p>\n\n\n\n

\n

“Per quin motiu m’abandones? Fins a la lluna va deixar d’eixir i el sol no brilla. M’abandones sense cap motiu.”<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La nit tamb\u00e9 tenia el seu valor, fins al punt que els amants la lloen i l’esperen amb gran ansietat:<\/p>\n\n\n\n

\n

“La posta del sol ja s’est\u00e0 anunciant, ja no aguante veure’t lluny de mi. Fins als ocells canten all\u00ed per les fresques fulles. El meu amor em demana que siga pacient, que ja arriba la nit. Diu l’amant que el que t\u00e9 de bo la vida \u00e9s procurar aprofitar la nit.”<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Aquestes m\u00fasiques i cants es troben en el nord d’\u00c0frica, al Magreb, sent la millor manera de manifestar-se a trav\u00e9s de la cultura tradicional, el millor exemple de la qual seria la cerim\u00f2nia de la boda o la nit andalusina que presenta aquest programa.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Biograf\u00eda<\/strong> Aziz Samsaoui<\/span><\/i><\/span><\/i><\/span><\/a><\/span><\/div>
\n

Aziz *Samsaoui va n\u00e0ixer a Tetuan, el Marroc. Es va formar en el Conservatori de M\u00fasica de Tetuan, on va realitzar estudis de lla\u00fct i viol\u00ed andalus\u00ed sota la direcci\u00f3 de Telemsani, entre altres mestres destacats. Va formar part de l’Orquestra Jove de M\u00fasica Andalusina de Tetuan, amb la qual ha oferit recitals en festivals a nivell nacional. La seua traject\u00f2ria art\u00edstica s’ha enriquit amb col\u00b7laboracions i gravacions amb diversos grups, abastant g\u00e8neres com la m\u00fasica andalusina, el flamenc i la m\u00fasica antiga, incloent-hi projectes com A l’Andal\u00fas Project, Capella de Ministrers | Carles Magraner, Yinnan Al Andalus i Veterum Mvsicae. Destaquen les seues participacions amb l’Orquestra Filharm\u00f2nica de M\u00e0laga, en l’obra “Us\u00fal” de Eneko Vadillo, i les seues col\u00b7laboracions amb Cinc Segles i Alia M\u00fasica (Medieval Mud\u00e8jar Sefardita).<\/p>\n\n\n\n

Aziz Samsaoui ha sigut part de diversos festivals de renom tant a Espanya com en la resta d’Europa i el Nord d’\u00c0frica. A m\u00e9s, exerceix com a director del Festival de M\u00fasica Antiga de Granada (festivalmag.es).<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Int\u00e8rprets Aziz Samsaoui, kan\u00fan i direcci\u00f3 Youssef el Houssani, veu i lla\u00fct Fathi Benyakoub, viol\u00ed Mouhssine Kouraichi, percusssi\u00f3 Khalid Ahaboune, darbouga Mohamed Bable, danses Derviche Dimarts, 2 d’abril, 19:30 h. | Sala Joaqu\u00edn Rodrigo \u2013 Palau de la M\u00fasica AL-MAQAM Cants espirituals suf\u00eds Aziz Samsaoui El sufisme representa puresa i saviesa, cultivant el cor i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"ocean_post_layout":"","ocean_both_sidebars_style":"","ocean_both_sidebars_content_width":0,"ocean_both_sidebars_sidebars_width":0,"ocean_sidebar":"","ocean_second_sidebar":"","ocean_disable_margins":"enable","ocean_add_body_class":"","ocean_shortcode_before_top_bar":"","ocean_shortcode_after_top_bar":"","ocean_shortcode_before_header":"","ocean_shortcode_after_header":"","ocean_has_shortcode":"","ocean_shortcode_after_title":"","ocean_shortcode_before_footer_widgets":"","ocean_shortcode_after_footer_widgets":"","ocean_shortcode_before_footer_bottom":"","ocean_shortcode_after_footer_bottom":"","ocean_display_top_bar":"default","ocean_display_header":"default","ocean_header_style":"","ocean_center_header_left_menu":"","ocean_custom_header_template":"","ocean_custom_logo":0,"ocean_custom_retina_logo":0,"ocean_custom_logo_max_width":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_width":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_width":0,"ocean_custom_logo_max_height":0,"ocean_custom_logo_tablet_max_height":0,"ocean_custom_logo_mobile_max_height":0,"ocean_header_custom_menu":"","ocean_menu_typo_font_family":"","ocean_menu_typo_font_subset":"","ocean_menu_typo_font_size":0,"ocean_menu_typo_font_size_tablet":0,"ocean_menu_typo_font_size_mobile":0,"ocean_menu_typo_font_size_unit":"px","ocean_menu_typo_font_weight":"","ocean_menu_typo_font_weight_tablet":"","ocean_menu_typo_font_weight_mobile":"","ocean_menu_typo_transform":"","ocean_menu_typo_transform_tablet":"","ocean_menu_typo_transform_mobile":"","ocean_menu_typo_line_height":0,"ocean_menu_typo_line_height_tablet":0,"ocean_menu_typo_line_height_mobile":0,"ocean_menu_typo_line_height_unit":"","ocean_menu_typo_spacing":0,"ocean_menu_typo_spacing_tablet":0,"ocean_menu_typo_spacing_mobile":0,"ocean_menu_typo_spacing_unit":"","ocean_menu_link_color":"","ocean_menu_link_color_hover":"","ocean_menu_link_color_active":"","ocean_menu_link_background":"","ocean_menu_link_hover_background":"","ocean_menu_link_active_background":"","ocean_menu_social_links_bg":"","ocean_menu_social_hover_links_bg":"","ocean_menu_social_links_color":"","ocean_menu_social_hover_links_color":"","ocean_disable_title":"default","ocean_disable_heading":"default","ocean_post_title":"","ocean_post_subheading":"","ocean_post_title_style":"","ocean_post_title_background_color":"","ocean_post_title_background":0,"ocean_post_title_bg_image_position":"","ocean_post_title_bg_image_attachment":"","ocean_post_title_bg_image_repeat":"","ocean_post_title_bg_image_size":"","ocean_post_title_height":0,"ocean_post_title_bg_overlay":0.5,"ocean_post_title_bg_overlay_color":"","ocean_disable_breadcrumbs":"default","ocean_breadcrumbs_color":"","ocean_breadcrumbs_separator_color":"","ocean_breadcrumbs_links_color":"","ocean_breadcrumbs_links_hover_color":"","ocean_display_footer_widgets":"default","ocean_display_footer_bottom":"default","ocean_custom_footer_template":"","footnotes":""},"class_list":["post-2438","page","type-page","status-publish","hentry","entry","owp-thumbs-layout-horizontal","owp-btn-normal","owp-tabs-layout-vertical","has-no-thumbnails","has-product-nav"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2438","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2438"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2438\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2608,"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2438\/revisions\/2608"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/culturalcomes.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}