El patrimoni musical de la Corona d’Aragó

ELS MÚSICS EN EL SEU CONTEXT
València, del 27 al 29 de març de 2025

INVESTIGACIÓ, TRANSFERÈNCIA I EDUCACIÓ

Els congressos sobre Patrimoni musical de la Corona d’Aragó

En 2019 va posar-se en marxa una iniciativa pionera de l’Associació Cultural Comes i la Fundació Cultural CdM. Es tractava d’un congrés científic internacional sobre la música a la Corona d’Aragó (S. XII-XVII), antiga entitat política i cultural els territoris de la qual actualment es troben repartits entre els estats espanyol, italià i francés. No obstant això, els objectius d’aquesta iniciativa anaven més enllà del pur debat científic. De fet, no sols es pretenia l’avanç de la musicologia històrica sinó també animar a la reflexió sobre els camins que en l’actualitat són d’utilitat per a transmetre a altres professionals i a la societat els coneixements procedents de la recerca establint, per tant, un diàleg entre els diversos agents que formen part del procés integral d’adquisició i transferència del coneixement, com a musicòlegs, historiadors, educadors, intèrprets o comunicadors. Els excel·lents resultats d’aquesta trobada han encoratjat la celebració de noves edicions, sent l’última d’elles la que va tenir lloc entre el 25 i el 27 de març de 2023. Els congressos, a més han portat aparellats l’edició de sengles llibres que recullen els textos presentats en format científic així com altres treballs de recerca escrits per altres autors sobre el tema.

IV Congrés internacional El patrimoni musical de la Corona d’Aragó

Després d’un III congrés dedicat als instruments, hem considerat l’oportunitat que el present IV congrés verse sobre els músics, l’element humà protagonista de la creació o la interpretació de la música sense el qual aquesta no existiria. Aquest subjecte d’estudi es pot enfocar des de la individualitat o des de la col·lectivitat a través de plantejaments biogràfics, socioeconòmics, prosopogràfics, institucionals o associacionistes.

La biografia és un gènere procedent de l’Antiguitat que, no obstant això, es va incorporar tardanament al camp musical podent considerar-se l’obra de l’anglés John Mainwaring sobre G. F. Händel, publicada a Londres en 1760, com a primer exemple destacable del gènere en aquest camp. A partir de mediats del segle XX, el renovat positivisme de l’Escola dels Annales i la seua continuadora la Nova Història, interessades en els processos i estructures socials, van arraconar el gènere biogràfic per considerar que una vida no podia explicar una estructura socioeconòmica, un sistema polític o una revolució. Però fins i tot aquest corrent va tenir molt escàs impacte en els estudis musicològics, que no van generar a penes treballs prosopogràfics i d’història social dels músics paral·lels als que s’escometien en altres camps de la història. Després de l’esgotament d’aquests corrents, la postmodernitat ha revalorat a partir dels anys 70 la biografia com a gènere per la seua capacitat per a posar en relleu la individualitat de la persona i dels esdeveniments singulars i irrepetibles com a mostra paradigmàtica de la pluralitat i complexitat d’un món competitiu i individualista. Així mateix, la recent musicologia urbana ha animat a la producció d’estudis sobre associacionisme musical i col·lectius musicals laics que s’han afegit als tradicionals sobre institucions religioses.

El present congrés inclourà ponències distribuïdes en eixos temàtics com ara biografies de compositors, biografies d’intèrprets, músics en institucions religioses, músics en institucions civils o associacionisme musical. Així mateix, el congrés inclourà la presentació del llibre que recull les aportacions a l’III congrés així com una visita pel barri antic de València detenint-se en llocs on van viure cèlebres músics o van desenvolupar la seua activitat les agrupacions musicals de la ciutat. El congrés també comptarà amb una sessió dedicada a la transferència de coneixement que inclourà una taula rodona sobre l’elaboració d’edicions musicals, materials docents i creació d’itineraris o rutes musicals sobre músics.

Dirigeixen: Rosa Isusi-Fagoaga i Francesc Villanueva Serrano

Organitzen: Associació Cultural Comes i Fundació Cultural CdM