Intèrprets

Aziz Samsaoui, kanún i direcció
Youssef el Houssani, veu i llaüt
Fathi Benyakoub, violí
Mouhssine Kouraichi, percusssió
Khalid Ahaboune, darbouga

Mohamed Bable, danses Derviche

Dimarts, 2 d’abril, 19:30 h. | Sala Joaquín Rodrigo – Palau de la Música

AL-MAQAM

Cants espirituals sufís

Aziz Samsaoui

El sufisme representa puresa i saviesa, cultivant el cor i seguint el camí de l’Amor. Un sufí és algú amb els peus en la terra i la ment en el cel. Aquest camí es basa en l’Harmonia, la Bellesa i l’Amor, buscant l’espiritualitat a través de la unitat amb Déu i la seua Creació, abastant tot, tots i l’univers.

El sufisme es pot practicar a través de diverses disciplines com la meditació, els mantres o wazifas (recitacions parlades o cantades), la dansa, la música, la poesia i els relats.

Ens centrarem ací en la música destinada a aconseguir un estat de celebració extasiat mitjançant ritmes i danses típiques de l’entorn sufi.

El cant sufí no sols va facilitar la instrucció iniciàtica entorn d’un sheikh (mestre) i el seu grup de deixebles (tariga), sinó que també va transmetre al poble l’aspecte més emotiu i religiós a través de concerts espirituals, la dansa sagrada, la música instrumental amb l’Oud, tambors i címbalos, i la repetició del nom de Déu (dikr). Aquesta repetició sistemàtica del nom diví en melodies com “La illa ha illa ‘llah”, juntament amb la pronunciació correcta, condueix a estats especials. (

Els cantants que lideren aquestes cerimònies són els munshid, els qui també marquen els moments de silenci. Aquesta cerimònia, amb els seus moments d’intensitat, està relacionada amb el concepte de makam, que es refereix a la realització de la unitat a través de diversos estats.

En aquesta cerimònia, amb la presència del sheikh i “dirigida” pel munshid, participen altres membres anomenats zakira, els qui també contribueixen a l’escala cromàtica amb microintervals i augmenten el tempo, al mateix temps que segueixen la direcció del munshid, tot de manera natural i sense esforç aparent.

Aquest projecte combina tres d’aquestes pràctiques sufís: la poesia, la música i la dansa. Va més enllà de ser simplement un espectacle musical; oferim una proposta per a la meditació que pot ajudar tant al públic en general com als creients en el seu propi camí espiritual.

Un conte sufí del segle XIII relata que en una ocasió, un savi va dir: “La música és el grinyol de les Portes del Paradís”. Una persona de ment tancada va respondre: “No m’agraden els grinyols de les portes”, al que el savi va replicar: “Jo sent les portes quan s’obrin, però tu les sents quan es tanquen”.

En àrab, Al-Maqam és el fragment o escala musical on es desenvolupa la música màgica de l’orient amb el concepte de “Tarab”, que al·ludeix a les sensacions o sentiments que la música desperta en l’ànima. A l’Espanya musulmana, aquest art estava lligat als processos còsmics i als estats d’ànim humans. Al-Andalus va desenvolupar una música complexa i delicada que s’alimentava de les cultures Magrebines, Hispana i del pròxim orient. El refinament persa, de la mà de Ziryab, la sobrietat àrab i la jovialitat berber es van fusionar amb l’herència hispà-visigoda i hebrea per a crear en el califat i els regnes de taifa un art autòcton.

La música i la poesia andalusina ens compten fins a quin punt el valor de l’amor era necessari i útil per al desenvolupament i la prosperitat de tota la cultura arabo-andalusina.

Diu el poeta:

“Per quin motiu m’abandones? Fins a la lluna va deixar d’eixir i el sol no brilla. M’abandones sense cap motiu.”

La nit també tenia el seu valor, fins al punt que els amants la lloen i l’esperen amb gran ansietat:

“La posta del sol ja s’està anunciant, ja no aguante veure’t lluny de mi. Fins als ocells canten allí per les fresques fulles. El meu amor em demana que siga pacient, que ja arriba la nit. Diu l’amant que el que té de bo la vida és procurar aprofitar la nit.”

Aquestes músiques i cants es troben en el nord d’Àfrica, al Magreb, sent la millor manera de manifestar-se a través de la cultura tradicional, el millor exemple de la qual seria la cerimònia de la boda o la nit andalusina que presenta aquest programa.

Aziz *Samsaoui va nàixer a Tetuan, el Marroc. Es va formar en el Conservatori de Música de Tetuan, on va realitzar estudis de llaüt i violí andalusí sota la direcció de Telemsani, entre altres mestres destacats. Va formar part de l’Orquestra Jove de Música Andalusina de Tetuan, amb la qual ha oferit recitals en festivals a nivell nacional. La seua trajectòria artística s’ha enriquit amb col·laboracions i gravacions amb diversos grups, abastant gèneres com la música andalusina, el flamenc i la música antiga, incloent-hi projectes com A l’Andalús Project, Capella de Ministrers | Carles Magraner, Yinnan Al Andalus i Veterum Mvsicae. Destaquen les seues participacions amb l’Orquestra Filharmònica de Màlaga, en l’obra “Usúl” de Eneko Vadillo, i les seues col·laboracions amb Cinc Segles i Alia Música (Medieval Mudèjar Sefardita).

Aziz Samsaoui ha sigut part de diversos festivals de renom tant a Espanya com en la resta d’Europa i el Nord d’Àfrica. A més, exerceix com a director del Festival de Música Antiga de Granada (festivalmag.es).